El conservador Merz guanya les eleccions a Alemanya i podrà formar coalició amb els socialdemòcrates

Els conservadors alemanys tornaran al govern d'Alemanya després d'un parèntesi de tres anys. La Unió Cristianodemòcrata (CDU), liderada per Friedrich Merz, ha guanyat les eleccions generals i podrà finalment governar en una gran coalició amb els socialdemòcrates SPD després de quedar certificat que el partit populista d'esquerres Alianza Sahra Wagenknecht (BSW) es queda fora de la cambra baixa. En la jornada electoral d’ahir la participació va ascendir al 82,5%, la més elevada des de la reunificació d'Alemanya. 

Amb el cent per cent de les circumscripcions escrutades, el bloc conservador ha aconseguit un 28,6% dels vots i 208 escons en un Parlament de 630 seients, i els socialdemòcrates (SPD) un 16,4% —el pitjor resultat en la història— i 120 escons en el Bundestag, la qual cosa els proporciona una majoria de 328 diputats en total. Una dada “amarga”, ha admés el canceller en funcions, Olaf Scholz.

Tot això després d'una nit de suspens sobre si entrava o no en el Parlament germànic el BSW, que es va fundar fa poc més d'un any després d'escindir-se de l'Esquerra. Tampoc tindran representació els liberals de la FDP de Christian Linder, qui es retirarà de la política. Els Verds, que en les enquestes apareixien numèricament com un possible soci de coalició per a la CDU, finalment només va aconseguir sumar l'11,6% de suports.

La ultradreta aconsegueix un històric segon lloc

L'ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) serà, per tant, el principal partit de l'oposició en l'hemicicle germànic després de reunir un 20,8% dels vots i 152 escons. Ahir a la vesprada, Merz va deixar clar de nou que no cooperarà amb ells de cap manera.

AfD va entrar per primera vegada en el parlament en 2017 amb un 12,6% es va convertir en el primer partit de l'oposició en formar-se una gran coalició entre conservadors i socialdemòcrates. Però ara tindrà molta més força en la cambra baixa, que gira a la dreta i haurà de resistir amb més vehemència els intents ultradretans d'imposar la seua agenda, secundada a més pel magnat tecnològic Elon Musk, estret aliat del president dels Estats Units, Donald Trump.

Una legislatura marcada pel lideratge de Trump

Tot això en un moment en el qual la nova administració estatunidenca sacseja els fonaments de la relació transatlàntica, i la guerra russa a Ucraïna compleix este dilluns tres anys amb unes possibles negociacions de pau en les quals la Unió Europea (UE) ara com ara no tindrà una cadira en la taula.

En matèria de política interna, el polític conservador s'enfronta al repte de traure a la primera economia europea de la recessió. A més ha condicionat un acord de coalició a un pacte en migració, ja que vol fomentar les deportacions massives i tancar pràcticament les fronteres a la immigració irregular.

Divergències entre CDU i l’SPD

L'SPD està d'acord a endurir la política migratòria, però ho vol fer dins de les mesures ja aprovades i sempre en coordinació amb els països veïns i conforme al dret comunitari, mentre que Merz és partidari de devolucions en calent i vols de deportació setmanals a països com l'Afganistan.

També divergeixen en les receptes econòmiques, perquè els socialdemòcrates volen apujar el salari mínim a 15 euros l'hora, reduir l'IVA dels aliments i invertir en gran amb bonificacions fiscals en la malparada indústria, per exemple. Mentrestant, els conservadors volen rellançar l'economia amb baixades d'impostos per a empleats i empreses, i incentius per a treballar més. Merz ha sigut acusat de només vetlar pels rics, mentre que ell ha denunciat que l'SPD vol gastar i no n'hi ha.