El Constitucional de Romania anul·la la victòria electoral de l’ultradretà prorús Georgescu

El Tribunal Constitucional de Romania va anul·lar este divendres la primera volta de les eleccions presidencials del passat 24 de novembre, guanyades pel prorús Călin Georgescu, per la qual cosa el procés electoral s’ha de repetir.

La màxima instància va decidir per "unanimitat" anul·lar "tot el procés electoral relacionat amb l’elecció del president de Romania", quan la segona volta entre l’ultranacionalista Georgescu i l’europeista Elena Lasconi estava preparada per a celebrar-se diumenge.

"El procés electoral per a l’elecció del president de Romania es reiniciarà completament, correspon al govern establir una nova data per a l’elecció", afig el tribunal sobre una decisió sense precedents en els 35 anys de democràcia en este país balcànic de 19 milions d’habitants.

En el breu comunicat en què s’anuncia la decisió, no s’informa dels motius d’esta anul·lació, i es limita a afirmar que estos es publicaran en el text complet de la resolució en el butlletí oficial.

Esta anul·lació, que ha causat una nova convulsió en un país que ha viscut un terratrémol polític des que Georgescu guanyara contra tot pronòstic la primera volta amb el 22,9 % dels vots, es produeix quan les urnes ja s’havien obert en la segona ronda per als romanesos de la diàspora.

Informes d’intel·ligència desclassificats

La decisió arriba després que diversos informes d’intel·ligència desclassificats el dimecres passat pel president actual, Klaus Iohannis, confirmaren que la campanya de Georgescu la va impulsar una estratègia d’intromissió vinculada a un "actor estatal", identificat per la premsa romanesa com Rússia.

Una xarxa de 25.000 comptes de TikTok i grups de Telegram coordinats des del 2022 van amplificar la presència de Georgescu, amb el suport d'un milió d’euros en finançament extern, pagaments a influenciadors i tècniques avançades per a eludir la detecció de bots.

A més, en un altre informe s’indica que es van registrar 85.000 ciberatacs contra Romania atribuïts a Rússia, dirigits a dividir la societat i a promoure narratives antioccidentals.

Georgescu ha sostingut que no va gastar res en la campanya i que tot és un atac contra la seua persona i la seua candidatura.

El candidat ultradretà no va comptar amb el suport de cap partit, va donar poques entrevistes i no va fer mítings; va centrar la campanya en les xarxes socials, especialment TikTok, on va aconseguir centenars de milions de visualitzacions.

L’ideari de Georgescu: utopia rural, mística i reaccionària

"Romania és el centre de l’energia del planeta". "La neutralitat de Romania està escrita en les estreles". Amb frases com estes, que mesclen idees místiques i reaccionàries, el prorús Călin Georgescu va véncer en la primera volta de les eleccions presidencials del 24 de novembre, anul·lades este divendres pel Tribunal Constitucional.

Un dels vídeos de Georgescu que ara han cobrat rellevància és del 2021, en plena pandèmia de la covid. Apareix nadant en un llac gelat mentre neva, i diu: "Tinc total confiança en el meu sistema immune perquè és obra del creador".

En aquella època ja era conegut per les seues idees antivacunes i escèptiques amb la ciència, qualificava el canvi climàtic com un "engany comercial". També considera que la dona ha d’estar subordinada a l’home i qualifica el feminisme de ser "un absolut desastre".

"Una dona no pot ser presidenta. Les dones tenen un altre paper en la societat. No estaria a l’altura", va dir en una ocasió.

El suís Oliver Jens Schmitt, historiador especialitzat en el feixisme romanés, ha seguit la trajectòria de Georgescu durant huit anys. A Jens Schmitt li interessen els moviments neofeixistes en este país, membre de la Unió Europea (UE) i de l’OTAN.

En declaracions a EFE, l’investigador conta que li va cridar l'atenció pels vídeos, molt professionals, i perquè disposava de "molt de temps i diners per a fer propaganda, especialment en la Romania rural, en llocs on la política oficial no arriba: pobles i aldees".

Un altre aspecte que el va sorprendre va ser la forma de parlar, sacerdotal, "com ho feia Corneliu Codreanu, el líder feixista d’entreguerres: amb un to pausat, religiós, sense vulgaritats ni obscenitats, amb un aire messiànic que impressiona molt la gent".

Georgescu va qualificar el 2022 d'"herois" i "màrtirs" Codreanu i Ion Antonescu, aliats de l’Alemanya hitleriana i responsables de l’Holocaust a Romania, en què van assassinar centenars de milers de jueus.

Un programa amb aroma de passat

Georgescu es presenta com a "sobiranista" i aposta per una Romania semiautàrquica i neutral. Les seues idees es recullen en un programa de 17 pàgines titulat "Aliment, Aigua, Energia. Un retorn a les arrels de la nació romanesa".

La redacció de l'ideari inclou idees vagues, com "produir més energia barata", i abusa d’un llenguatge esotèric: "Amb este programa s’alça una bandera: la bandera de la veritat, l’amor i el despertar de la consciència cap al bé i la bellesa".

"Les seues idees polítiques recorden les del dictador comunista Nicolae Ceausescu, que era nacionalcomunista: un país autosuficient, tradicionalista, que rebutja l’ajuda militar a Ucraïna i s’oposa a l’OTAN", explica Schmitt.

"La seua visió econòmica és un retorn a una societat de xicotets agricultors. Proposa nacionalitzar les terres i redistribuir-les, una cosa que sembla un somni bucòlic més que una proposta realista", afig.

Eurocrític

En la campanya va criticar el Pacte Verd de la UE, va promoure l’augment de la producció d’aliments i va afirmar que els treballadors agraris liderarien la "reindustrialització" de Romania.

En un país on els agricultors representen el 23 % de la força laboral, la proporció més gran de la UE, este tipus de missatges cala entre el seu electorat: jove, de zones rurals i amb poca formació.

També critica l’agricultura intensiva, amb "agroquímics tòxics" i producció "contaminant i ineficient". En el seu lloc, promet "fer costat a l’agricultura tradicional". 

La religió juga un paper clau en el programa i en el discurs del candidat, que té el suport d’una part de l’Església ortodoxa, que comparteix el seu ideari reaccionari.

"La majoria del clergat a Romania és antioccidental, i en la diàspora els sacerdots són encara més extremistes. Alguns fins i tot han permés que figures pro Putin parlen en les seues esglésies. Això reforça la narrativa de Georgescu entre votants rurals i en la diàspora", explica Schmitt.

Més que un líder, un gurú

A Georgescu no se'l percep només com un polític, sinó com una figura quasi messiànica.

"Els joves el veuen com un líder espiritual, com un gurú. Parla amb un to pausat, com un sacerdot, i utilitza un llenguatge amb connotacions religioses", assenyala l’investigador.

Eixe carisma, "construït", segons Schmitt, li ha permés canalitzar frustracions socials i presentar-se com l’opció d’un canvi radical enfront de l’immobilisme dels partits tradicionals.

"Ha utilitzat l’emigració massiva, que ha deixat pobles buits i famílies separades. Parla de la falta de respecte cap als emigrants romanesos a Europa i promet un país on puguen tornar, encara que no ofereix solucions clares per a combatre la corrupció o millorar l’administració", afig l’expert.

Més de la meitat de la diàspora romanesa que va participar en les eleccions parlamentàries de diumenge va votar opcions ultres. Uns cinc milions de romanesos viuen a l’exterior, sobretot a Alemanya, Itàlia, Espanya i el Regne Unit.