Continuen els atacs israelians a Gaza amb la diplomàcia occidental desplegada al Pròxim Orient

A punt de complir-se els tres mesos de guerra de l’estat d’Israel contra Hamàs en la Franja de Gaza, els atacs de l’exèrcit israelià continuen apuntant a habitatges de civils en diferents parts de l’enclavament, provocant en les últimes hores un alt nombre de víctimes.

Segons ha informat l’agència oficial palestina Wafa, aquest dissabte, almenys trenta-cinc ciutadans de Gaza han mort i seixanta més han resultat ferits, la majoria xiquets i dones, en l'àrea de Deir al Balah, en el centre de la Franja.

A Khan Yunis, en el sud de Gaza, hi ha hagut almenys deu morts i diversos ferits en l'atac a un habitatge, mentre que a Rafah, en la part més meridional de la Franja, avions de combat israelians han llançat diversos atacs. Aquestes víctimes se sumen a les més de 125 que han sigut assassinades per atacs de l’exèrcit israelià en les 24 hores prèvies.

La xifra total de palestins morts a Gaza s'eleva a més de 22.600, mentre que els ferits des de l'inici de l'ofensiva israeliana el passat 7 d'octubre ascendeixen a vora 58.000, segons les autoritats sanitàries de la Franja, que han agregat que el 70% de les víctimes mortals són dones i xiquets. 

En aquest sentit, el govern de l’enclavament palestí, ha denunciat que Israel ha exhumat unes 1.100 tombes en un cementeri de Gaza i ha robat 150 cossos que havien sigut enterrats recentment.

D’altra banda, aquesta matinada, el grup xiïta libanés Hezbollah ha anunciat que ha llançat 62 projectils contra un dels principals centres d'intel·ligència en el nord d'Israel, la base de vigilància àrea de Meron, en la primera resposta a l'assassinat del número dos del moviment islamista palestí Hamàs, Saleh al Arouri.

En resposta, les forces israelianes, que afirmen haver detectat quaranta projectils, han atacat a una “cèl·lula terrorista que va participar en els llançaments”. La frontera entre ambdós països viu la major tensió des de la guerra que van lliurar Hezbollah i Israel en 2006. 

La diplomàcia europea i dels EUA es desplega al Pròxim Orient 

L'alta diplomàcia dels Estats Units i la Unió Europea ha desplegat el seu poder aquest cap de setmana a través d’unes visites a la regió per a intentar desescalar el conflicte i que no s'estenga més enllà d'Israel i Gaza, però l'esperança sembla anar apagant-se.

L'alt representant de la UE per als Afers Estrangers, Josep Borrell, ha iniciat aquest divendres un viatge de tres dies al Líban per a discutir amb les autoritats locals "tots els aspectes de la situació a Gaza i de l’entorn", inclòs el seu impacte a la regió, especialment la situació a la frontera entre Israel i el Líban.

Entre d’altres, l’agenda de Borrell compren reunions amb càrrecs com el primer ministre libanés Najib Mikati o el cap de missió i comandant de la força provisional de les Nacions Unides al Líban, el general Aroldo Lázaro, qui ja ha expressat la "preocupació" per la situació actual que podria tindre “conseqüències devastadores" en el sud del país, enmig dels temors a una guerra després de l'assassinat d'un alt càrrec de Hamàs als afores de Beirut.

Per la seua banda, el secretari d'Estat dels EUA, Anthony Blinken, ha mantingut converses aquest dissabte a Istanbul amb el seu homòleg turc, Hakan Fidan, i després amb el president, Recep Tayyip Erdogan, també centrades en la situació a Gaza, així com altres assumptes com l'entrada de Suècia a l'OTAN, bloquejada fins ara per les autoritats turques.

Erdogan és un dels majors crítics d'Israel per l’assassinat de civils palestins en la seua guerra contra Hamàs i va arribar a comparar al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, amb Adolf Hitler.

És la primera parada d’una gira diplomàtica que durà Blinken, fins a l'11 de gener, a Grècia, Jordània, Qatar, la Unió dels Emirats Àrabs, l'Aràbia Saudita, Israel, Cisjordània i Egipte per a tractar amb els seus homòlegs una sèrie de qüestions crítiques.