Boris Johnson dimiteix, acorralat pel seu govern i el Partit Conservador
El primer ministre britànic accepta anar-se'n després de dies de pressions i de l'allau de renúncies en l'executiu que encapçala
Boris Johnson dimiteix com a primer ministre del Regne Unit. La cascada de dimissions dins del govern que encapçala i que buscaven pressionar per a fer-lo fora ha acabat passant per damunt d'ell. Aquest dijous el mandatari ha claudicat finalment i ha acceptat presentar la renúncia, que ha confirmat oficialment durant una roda de premsa davant de Downing Street, la residència oficial.
L'acord s'ha produït en una conversa amb el líder del grup de diputats conservadors sense cartera, Graham Brady. Un portaveu de Downing Street, l'oficina del primer ministre, ha avançat que Johnson es dirigirà en un missatge a la nació hui mateix.
L'encara cap del govern britànic ha parlat amb Brady, president de l'anomenat Comité 1922, per a dir-li que acceptava renunciar, i quedar-se al capdavant d'un executiu provisional fins que els conservadors trien el nou líder. El nomenament del seu successor al capdavant del partit tory (conservador) i, per tant, de l'executiu britànic, hauria de conéixer-se abans que els conservadors celebren el congrés anual, previst per a l'octubre, apunta font de Downing Street.
L'anunci de la pròxima dimissió de Johnson arriba després d'una cascada de baixes que va esclatar dimarts passat després de la renúncia dels titulars d'Economia, Rishi Sunak, i Sanitat, Sajid Javid. La crisi s'ha prolongat al llarg d'aquest dimecres i d'aquest dijous de matí. Només minuts després que es coneguera la notícia, la nova ministra d'Educació, Michelle Donelan, es baixava del vaixell a pesar de portar tan sols 36 hores en el càrrec, i el nou ministre d'Economia, Nadhim Zahawi, li havia demanat que "se n'anara ja".
La situació era insostenible per a Boris Johnson, després de dies de tensions i amb ell atrinxerat en el càrrec en ple degoteig constant d'eixides. Aquest dijous s'ha conegut una nova renúncia d'un pes pesant, el ministre per a Irlanda del Nord, Brandon Lewis, que pintaven de negre el panorama per al primer ministre. El seu poder ha quedat clarament erosionat després que 57 membres del seu gabinet, entre titulars i càrrecs intermedis, l'hagen deixat plantat en protesta per la gestió i els escàndols del líder conservador.
El setge al premier britànic s'estretia a mesura que passaven els dies, tot i que ell s'havia negat a dimitir a pesar d'estar cada vegada més a soles i acorralat. La xifra de membres de l'executiu encapçalat per Boris Johnson que renuncien en protesta pels continus escàndols que l'han envoltat i per l'obstinació que té a aferrar-se al poder no ha deixat d'engrossir amb el pas de les hores.
La marxa de Lewis aquest dijous era un colp dur, ja que és un ministre clau del gabinet. Ha dit que "lamentava profundament" haver de deixar el govern, però que d'un executiu s'espera "honestedat, integritat i respecte mutu". Poc després de conéixer-se la partida de Lewis, també han penjat la jaqueta el secretari d'Estat de Seguretat, Damian Hinds, i la secretària d'Estat del Tresor, Helen Whately. Malgrat l'allau de dimissions i que diversos ministres van tractar de convéncer-lo anit perquè deixara el poder, Johnson, s'ha negat a dimitir fins a aquest dijous.
En la carta de dimissió, el ja exministre per a Irlanda del Nord afirma que ha defensat el govern "tant en públic com en privat", però que "ara hem passat el punt de no retorn". "No puc sacrificar la meua integritat personal per a defensar les coses com estan. És clar que el nostre partit, els col·legues parlamentaris, els voluntaris i tot el país mereixen una cosa millor", assenyala en la missiva.
Johnson ha sobreviscut a l'escàndol de les festes celebrades en plena pandèmia a Downing Street i a una moció de censura presentada pel seu propi partit, que va superar de miracle. Finalment, la pressió del Partit Conservador i del seu propi govern han guanyat la partida. A només setze dies d'arribar als tres anys com a primer ministre, la de Johnson seria una de les estades més curtes a Downing Street des de 1900.