La COP28 comença en un petroestat marcada pel descoratjador primer balanç de l'Acord de París

La cimera mundial del clima, que enguany acull Dubai amb el nom COP28, comença aquest dijous amb el resultat decebedor del primer balanç de l'Acord de París com a rerefons i també amb la polèmica oberta pel fet que se celebre en una de les potències petrolieres mundials. La cita, que suposa la trobada més gran i important de l'any per a abordar l'emergència climàtica, comença aquest dijous, 30 de novembre, i s'estendrà fins al pròxim 12 de desembre amb l'expectativa d'aconseguir compromisos ambiciosos per a complir els objectius fixats el 2015 a la capital francesa. El principal, poder contindre el calfament global en nivells compatibles amb la vida en el planeta. És a dir, que l'augment de la temperatura de la terrestre respecte a l'era preindustrial hauria de limitar-se a 1,5 °C a final de segle i en cap cas superar els 2 °C.

Això és la teoria, però la realitat és que el fòrum arriba marcada per les incerteses, després de les conclusions descoratjadores que mostrava al setembre la primera avaluació oficial de l'Acord de París. Aleshores, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) ja va advertir que el món no està "en el camí correcte" per a complir els reptes marcats i controlar el calfament de la Terra.

Amb aquell document de base, els països participants enguany en la COP28 hauran de completar la primera ronda d'examen del pacte parisenc, anomenat Global Stocktake (GST) o balanç global, i a partir d'ací decidir què fer per a canalitzar la situació. El repte és especialment urgent perquè el grup d'especialistes climàtics de l'ONU —IPCC, per les sigles angleses— ja ha avisat reiterades vegades que és imperiós limitar l'increment de les temperatures a 1,5 graus per a evitar conseqüències irreparables, com la desaparició d'illes o zones costaneres engolides per la mar.

Entre les mesures en discussió, les veus expertes esperen noves ambicions o accions de mitigació —per a retallar les emissions contaminants a l'atmosfera— a escala global. Açò, al mateix temps, comporta elevar els plans de reducció presentats per cada país.

Un directiu petrolier presidirà la COP28

Segons la comunitat científica, delimitar el calfament implica acostar-se a les zero emissions netes en 2050. La fita, però, és ambiciosa, perquè sols serà possible amb una transformació sistèmica de tots els sectors, l'abandó dels combustibles fòssils i el foment de les energies renovables, entre altres. En aquest punt serà on tornen a enfrontar-se posicions oposades: la dels països que viuen dels combustibles fòssils, la d'aquells que veuen en les renovables la solució a la crisi climàtica —i a la dependència energètica que pateixen— i la d'aquells sense recursos per a afrontar la transició ecològica que són, al seu torn, els més castigats pels efectes d'un calfament al qual a penes han contribuït.

En aquest context, a la COP28 se li suma un fet que ha causat gran polèmica per la paradoxa que implica. L'organitzador enguany de la cimera és els Emirats Àrabs Units, una potència petroliera, i la presidència —qui ha de dirigir les negociacions i tractar d'arribar a un consens— està en mans del sultà Al-Jaber, director executiu de la Companyia Nacional de Petroli d'Abu Dhabi (Adnoc), dotzena productora mundial de cru. Uns documents filtrats a què va tindre accés la cadena britànica BBC asseguraven que el país amfitrió planejava usar la COP28 per a tancar acords sobre petroli i gas amb altres nacions. Uns plans d'expansió de negoci incompatibles amb l'exigència de contindre el calfament global en els límits fixats en l'Acord de París. El doble joc complica el treball d'Al-Jaber al capdavant del fòrum, més tenint en compte que ja de per si és una figura que desperta recels entre els col·lectius ecologistes per la relació que manté amb la indústria petroliera.

En la reunió preparatòria d'octubre ja van quedar patents les grans diferències d'enfocament i prioritats de les parts a l'hora d'afrontar la crisi climàtica. Entre els enfocaments que hi ha tenen especial pes els de potències com la Xina, els Estats Units, l'Índia, Rússia, l'Aràbia Saudita o la Unió Europea, així com la propagació del nou eslògan climàtic: "Triplicar les renovables i duplicar l'eficiència energètica a 2030".

La gran incògnita és si la resolució final de la COP28 recollirà una al·lusió clara al final dels combustibles fòssils o es limitarà, com en les dues cimeres anteriors, a esmentar la necessitat d'impulsar les energies renovables, acabar amb les plantes de carbó exemptes de sistemes de mitigació i eliminar els subsidis a petroli o gas; això sí, en la mesura de les possibilitats de cada país.

Cap a un augment de 3 °C, el doble de l'indicat per la ciència

Un informe recent del Programa de l'ONU per al Medi Ambient (Pnuma) sobre la bretxa de les emissions avisava que les polítiques actuals dels països per a reduir les emissions responsables de gasos d'efecte hivernacle (GEI) són insuficients i aboquen a la Terra a un augment de la temperatura de 3 graus. És el doble del llindar que aconsella l'Acord de París de 2015, cosa que evidencia l'allunyament de les potències mundials de la senda marcada per la ciència per a garantir la continuïtat de la vida en la Terra. Per a complir el límit d'1,5 °C seria necessari forjar acords globals orientats a rebaixar entre el 28 i el 42% les emissions d'ací a 2030, segons el document, publicat dies abans del començament de la COP28.

En 2021, les emissions van augmentar un 1,2% respecte a 2022, fins al rècord de 57,4 gigatones equivalents de CO₂, segons el Pnuma. L'ens adscrit a l'ONU adverteix que les promeses de zero emissions netes "no són actualment creïbles", perquè cap dels països del G20 està reduint-les a un ritme coherent amb aquesta fita.

La recepta per a tancar la bretxa d'emissions és, segons el president de la COP28, triplicar les energies renovables i duplicar-ne l'eficiència, delimitar les emissions de metà i "accelerar les ambicions de descarbonització en els sectors amb més emissions per a 2030". Fora del discurs d'Al-Jaber queda, ara com ara, la necessitat de posar data a l'inici de la fi de carbó, petroli i gas, màxima exigència d'ecologistes i científics de tot el món per a poder afrontar la crisi climàtica amb garanties d'èxit.