La COP28 lleva l’obligatorietat d’acabar amb els combustibles fòssils del text de l’acord

Després de dues setmanes de reunions a Dubai, la cimera de la COP28 està a punt de finalitzar i no s’albira l’anhelat acord entre les principals potències mundials per a acabar amb l’ús dels combustibles fòssils. En un primer esborrany de les conclusions, sí que es contemplava aquesta opció; ara, un nou text, que es publicarà de manera definitiva aquest dimarts, suggereix als països què “podrien” fer per ajudar a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, però omet l’obligatorietat d’eliminar aquests combustibles.

Entre les opcions, que són més prompte recomanacions, es proposa reduir la producció de combustibles fòssils “d'una manera justa, ordenada i equitativa per aconseguir el zero net abans o al voltant del 2050”; “triplicar la capacitat d'energia renovable per al 2030”; o bé augmentar les tecnologies destinades a “capturar emissions de CO₂ per a mantindre-les fora de l'atmosfera”.

Les jornades no han estat exemptes de polèmica des que es va conéixer que el país amfitrió seria els Emirats Àrabs Units, que va designar com a president d’aquesta edició Sultan Ahmed al-Jaber, director del negoci petrolier estatal del país, Adnoc. Un perfil amb diversos interessos creuats amb la temàtica de la COP28: un futur sense petroli, gas i carbó.

Mentre al-Jaber instava els vora 200 països participants a "redoblar els esforços" per a adherir-se al text abans de la conferència dimarts, el secretari general de l'ONU, António Guterres, manifestava que la COP28 només serà un èxit “si es produeix un acord per eliminar gradualment els combustibles fòssils prou ràpidament per a evitar el desastrós canvi climàtic”.

Un acord insòlit amb els grans productors de petroli i gas

Precisament enguany s’havia aconseguit arribar a un preacord insòlit: una coalició de més de 100 països, inclosos els grans productors de petroli i gas dels Estats Units, Canadà i Noruega, així com la Unió Europea i les nacions insulars, volien incloure l’eliminació els combustibles fòssils, una gesta inusual que no s’havia aconseguit en els últims trenta anys de cimeres de l’ONU. Però, al final, l'obligatorietat ha caigut del text.

Per aquest motiu, han sigut moltes les veus decebudes des dels diversos governs participants. El Departament d'Estat dels Estats Units ha demanat reforçar el llenguatge de l’esborrany; la Unió Europea, per la seua banda, ha assegurat que el contingut és “clarament insuficient i no adequat per a tractar el problema que hem d'abordar”, en paraules del principal negociador de la UE, Wopke Hoekstra.

Les nacions insulars asseguren que l'esborrany és "una sentència de mort"

Representants de les nacions insulars del Pacífic, Samoa i les illes Marshall, que ja patien els impactes de l'augment de la mar, han afirmat que “l'esborrany és una sentència de mort”. “No anirem en silenci a les nostres tombes aquoses”, en paraules de John Silk, el cap de la delegació de les illes Marshall. “No podem signar un text que no té un ferm compromís en l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils”, ha secundat el ministre de Medi Ambient de Samoa, Cedric Schuster.

Per part de la Xina, principal emissor de gasos d'efecte d'hivernacle del món, no hi ha hagut cap pronunciament sobre si donaria suport a aquesta eliminació. El mateix govern amfitrió no ha volgut fer declaracions als mitjans. Els observadors internacionals han assegurat que l’últim posicionament públic de la Xina ha sigut l’acord de Sunnylands amb els Estats Units, signat al novembre, que demana substituir "gradualment" el carbó, el petroli i el gas per fonts d’energia renovable. 

En l’altra part del tauler es troben els països en desenvolupament, que han dit que qualsevol acord de la COP28 per a revisar el sistema energètic mundial ha de comptar amb el suport financer suficient per a ajudar-los a fer-lo “per una transició justa”, segons la ministra de Medi Ambient de Colòmbia, Susana Muhamad. 

Poc marge per a aconseguir canvis

El termini per a presentar un nou esborrany finalitza aquest dimarts, la qual cosa deixa poc marge per elaborar un nou esborrany que solucione els principals desacords abans que finalitze la cimera, si bé les COP mai finalitzen a l’hora prevista. 

Tots els experts coincideixen en el fet que és poc probable que el text presentat aquest dilluns siga el definitiu, ja que els acords han d'aprovar-se per consens entre els vora 200 països presents. El principal objectiu és establir un consens sobre els pròxims passos del món per a abordar el canvi climàtic, ja que es considera que els individuals es fan a través de polítiques i inversions nacionals.

Les emissions de combustibles fòssils en flames són, amb diferència, el principal motor del canvi climàtic. Malgrat el ràpid creixement de l'energia renovable, els combustibles fòssils continuen produint al voltant del 80% de l'energia mundial.

Els ecologistes acusen l'Aràbia Saudita de bloqueig

El coordinador de canvi climàtic d'Ecologistes en Acció, Javier Andaluz, ha criticat que la nova proposta de balanç global "suposa una rebaixa substancial del qual coneixíem anteriorment" i ha assegurat que "es dobleguen als interessos dels grans països que ho estan bloquejant, com l'Aràbia Saudita o els mateixos Estats Units".

El responsable de crisi climàtica de Greenpeace, Pedro Zorrilla, s'ha sumat a les crítiques dels altres ecologistes consultats i ha recordat que la solució de transport que proposa el nou text són "cotxes de baixes emissions en lloc dels de zero emissions, que ja existeixen i estan totalment desenvolupats".