La COP29 arranca a Bakú amb el focus en el finançament dels Acords de París

Bakú, capital de l'Azerbaidjan, acull a partir d’este dilluns la cimera climàtica més important del calendari, la COP29, amb importants absències confirmades; l'objectiu principal és aconseguir el finançament necessari per a complir els Acords de París i limitar l'augment de la temperatura global per davall d'1,5 °C.

Malgrat les bones paraules de nombrosos líders mundials respecte a la necessitat d'afrontar els desafiaments climàtics i consolidar els treballs per a la conservació del planeta, els interessos polítics, econòmics i financers han canviat les prioritats respecte a anys precedents i molts delegaran responsabilitats en càrrecs de segona i, fins i tot, tercera orde.

No estarà, per exemple, el president dels EUA: ni l'ixent, Joe Biden, que va confirmar que no assistiria per segon any consecutiu; ni el seu successor, Donald Trump, conegut per les seues posicions negacionistes del canvi climàtic. Tampoc assistirà el president rus Vladímir Putin, el president de la Xina, Xi Jinping, ni el del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva.

Entre els principals líders europeus, tampoc hi anirà Úrsula Von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea; està ocupada estos dies configurant el gabinet després de renovar el càrrec en les eleccions europees del passat mes de juny.

Entre el centenar de caps d'Estat i de govern que han confirmat la seua presència està el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha avançat a dilluns la reunió del Consell de Ministres per a intervindre dimarts 12 en el plenari de la COP.

La cimera de les finances

En tot cas, els analistes internacionals no esperen grans avanços en una cimera "de transició" amb vista a la de l'any pròxim al Brasil. De fet, ha sigut qualificada ja en diversos mitjans com "la COP de les finances" perquè el principal objectiu serà aconseguir el consens per a aconseguir el nou objectiu col·lectiu quantificat; és a dir, qui, quant i com aporta el finançament necessari per a pagar les mesures contra el canvi climàtic a partir del 2025.

Estos fons ixen de la butxaca dels països "rics", considerats "responsables històrics" de la contaminació ambiental a escala global, amb destinació a les economies dels països més vulnerables. La idea és superar a Bakú la xifra de 100.000 milions de dòlars anuals fixats des de l'Acord de París, encara que eixa quantitat mai s'ha aconseguit fins al moment.

Els ecologistes demanen "més concreció" en la reducció de CO₂

Ecologistes en Acció, WWF, Greenpeace, SEO/BirdLife i Amics de la Terra han reclamat que els països incrementen les aportacions al finançament climàtic internacional i que concreten més les mesures per a reduir les emissions de cara a la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de l'ONU sobre el Canvi Climàtic (COP29).

Així, han explicat que els dos grans temes de les negociacions seran el finançament i les mesures de mitigació. Sobre el primer, les discussions tractaran el nou objectiu col·lectiu quantificat, un element de l'Acord de París dissenyat per a establir una meta financera per a fer costat a les nacions en desenvolupament en les accions climàtiques després del 2025. Pel que fa a les discussions entorn de la mitigació, han incidit que esta COP pretén que els països incorporen objectius "molt més específics" en l'àmbit sectorial en les contribucions determinades a escala nacional, les metes dins dels Acords de París que cada país es marca per a reduir les emissions nacionals i adaptar-se als efectes del canvi climàtic.