Cuba abandona el comunisme en la nova constitució

El règim cubà vol dir adéu al comunisme. Així es desprén de la reforma constitucional amb què actualitzarà la carta magna que regeix en el país des del 1976. L’avantprojecte nomena el "socialisme" com a política d’estat, en contrast amb l’article 5 de la constitució actual, que determina "l’avanç cap a una societat comunista". No és l’únic canvi de pes en política econòmica. La nova constitució reconeix "altres formes de propietat, com la cooperativa, la propietat mixta i la propietat privada", en contrast amb el document del 1976, que només contempla la propietat estatal i la cooperativa agropecuària com a fórmules viables. L’apertura consolida les reformes iniciades per Raúl Castro -que des del 2006 va legalitzar el treball autònom en sectors com el turisme i l'hostaleria- i continuades per l’actual president, Miguel Díaz-Canel. 

A més, accepta la inversió estrangera com "una necessitat i un element important del desenvolupament", una decisió que s’ha interpretat com l'intent de Cuba d’atraure divises per a pal·liar la crisi econòmica que travessa el país i que amenaça d'agreujar-se per la inestabilitat de Veneçuela, el principal soci comercial. 

Els 600 diputats del parlament unicameral cubà debaten des de dissabte fins dilluns la reforma del text, abans de sotmetre-la a consulta popular. Es preveu canviar 113 articles, afegir-ne 87 i eliminar-ne 11 de l’actual carta magna per tal d’actualitzar-la a la realitat econòmica, política i social de Cuba i la comunitat internacional, segons va explicar el secretari del Consell d’Estat, Homero Acosta, en un discurs emés a la televisió estatal cubana.

La nova constitució obri la porta al matrimoni homosexual

Un altre dels canvis més significatius de la nova constitució té lloc en l’àmbit social, on es descriu el matrimoni com la "unió entre dues persones". Aquesta definició obri la porta a la futura legalització de les unions homosexuals en un país que fa unes dècades considerava les persones LGTBI com a "xacres socials" i les internava en centres militars de treball. 

La nova constitució també crea la figura del president de la República, com a cap de l’Estat, que condiciona a tindre menys de 60 anys i el mandat del qual limita a una dècada, com a màxim. En contrast, dona continuïtat a l’actual sistema polític avalant el "caràcter socialista del sistema polític i social" sota el mandat del Partit Comunista, l’únic legal, com a "força dirigent superior". 

Crida l’atenció l’omissió del terme imperialisme en la visió de la política exterior que Cuba plasma en la nova carta magna, un terme habitual en els discursos dels mandataris cubans per a definir la relació del país amb els Estats Units i altres potències.