David Segarra: “El dret de veto dels Estats Units pot paralitzar la humanitat sencera”

A les drassanes de Tuzla, a la perifèria d’Istanbul, s'ultimen els preparatius per a l'eixida de la Flotilla de la Llibertat, un vaixell en el qual viatjaran observadors de drets humans, personal mèdic, periodistes i polítics de tot el món, entre ells, l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, per a portar ajuda humanitària a Gaza.

Amb l’Akdeniz —un ferri amb capacitat per a un miler de passatgers—, el Conscience —un altre vaixell de passatges de menor capacitat— i el mercant Anadolu, que transporta 5.500 tones d’ajuda humanitària, uns 350 contenidors, es pretén trencar el bloqueig amb què Israel ofega la Franja de Gaza des de fa més de mig any i portar ajuda a la població que pateix l’ofensiva israeliana. Tot estava previst perquè eixira este diumenge, però la missió s’ha retardat i encara es desconeix quan salparan els vaixells. 

La majoria dels tripulants i periodistes ja es troben a la capital turca, preparats per a navegar en la nova Flotilla de la Llibertat cap a Gaza, catorze anys després de la primera missió que va acabar amb un final tràgic: deu persones van ser assassinades per la marina israeliana. 

El periodista valencià David Segarra va sobreviure a aquell assalt. “El 2010 va haver-hi sis vaixells amb 10.000 tones d'ajuda humanitària i uns 700 passatgers de tot el món, de moltes nacionalitats i moltíssima premsa internacional. Malauradament, no vam arribar a la Franja de Gaza”, explica als micròfons d’À Punt Notícies, “vam ser atacats per l'armada israeliana, que van provocar deu morts, entre les quals estava el coordinador de premsa de la flotilla”. Una situació dramàtica, “tant per a les víctimes com per als que vam sobreviure”.

L'atac es va produir durant la matinada. Segarra recorda que “entre les 4 i les 5 del matí, van envoltar els vaixells amb helicòpters de transport militar de comandos d'elit i zòdiacs amb tropes d'elit que van assaltar els vaixells per mar i aire”.

La guerra electrònica també va entrar en joc, i va privar els periodistes de comunicacions internacionals. “L'únic que podíem fer era eixir amb les càmeres a gravar i fotografiar el que estava passant, no imaginàvem que estàvem enmig d'un atac militar”, explica. A banda dels deu morts, l’assalt va acabar amb més d’una trentena de ferits, un dels quals, en coma des de l’atac, va morir quatre anys després.

Segarra relata com la resta dels passatgers van ser detinguts i conduïts “il·legalment” al port d'Ashdod i, posteriorment a la presó de màxima seguretat del desert del Nuègeb, on van passar tres dies. “Les nostres càmeres, tot el nostre treball, encara el tenen allà en algun magatzem militar secret”.

Les conseqüències per a l’estat d'Israel arran d’aquella tragèdia van arribar, però, van ser limitades. “Israel rep periòdicament una condemna d’entre el 80% i el 90% dels estats de tot el planeta a través de les Nacions Unides, com esta mateixa setmana. El problema és que el dret de veto d’un sol país de tot el món, els Estats Units, pot paralitzar la humanitat sencera. Hi ha un consens mundial, el problema és que hi ha un estat que no ho vol”.

“El dret de veto a l’ONU d’un sol país de tot el món, els Estats Units, pot paralitzar la humanitat sencera”

Per al periodista valencià “hi ha un problema quan hi ha un quasi consens, en el qual el conflicte de caràcter colonial que es produeix a Palestina des del 1948, fa més de 75 anys, hauria de trobar-se en un procés de descolonització, d'autodeterminació i de posar fi a l'ocupació militar” d’Israel.

Amb tot, la crisi originada per l’atac israelià a la flotilla el 2010 sí que va tindre conseqüències diplomàtiques que es van estendre, en molts casos, durant la dècada següent. Molts països trencaren relacions diplomàtiques i també econòmiques amb l'estat d'Israel: “Tel-Aviv es va veure obligat a pagar 20 milions de dòlars als familiars de les víctimes en compensació i reconeixement que havien assassinat de manera no legal”.

El repte de la nova flotilla

L’organització humanitària Rumb a Gaza, que forma part de la coalició internacional Flotilla de la Llibertat creada l’any 2009, és l’encarregada de la missió que parteix des de l’estat espanyol i de la qual formen part una vintena d’activistes. En total, seran més de 450 persones de totes les nacionalitats les que viatjaran cap a l’enclavament palestí.

La missió, que ha fet una petició de protecció al govern espanyol, encara no hauria rebut resposta governamental i tampoc té protecció en aigües internacionals. Sumar, Podem, BNG, ERC o Junts ja han mostrat el seu suport a l’organització després de reunir-se amb els seus representats, que els han demanat que traslladen a l’executiu de Pedro Sánchez la seua petició de protecció i que pressione Israel per a obrir corredors humanitaris.

Podria repetir-se, aleshores, la tragèdia de la primera flotilla? Segarra veu el context actual “encara més difícil” que el del 2010: “Estem davant de l'atac més gran que ha viscut Palestina en la seua història, amb desenes de milers de morts. Crec que el coratge de les persones que estan navegant és extraordinari”. L’esperança resideix ara en la pressió internacional i de l’opinió pública sobre Netanyahu.

“La Flotilla de la Llibertat és una representació del que és la humanitat amb persones de diverses religions i cultures de tots els continents”

Ara, com en aquella ocasió, la coalició internacional darrere de la flotilla és fer “una representació del que és la humanitat, amb persones de diverses religions i cultures de tots els continents del món, molt vinculades a la defensa dels drets humans, la justícia, la democràcia i la llibertat en el món”, explica, “des de l'estat espanyol hi ha una participació sense precedents. Tenim a l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hi ha diputats, periodistes i gent de tots els territoris, valencians van entre ells”.

Ja a Istanbul, este dissabte Colau ha demanat en una carta dirigida al president de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, que ajude a garantir la navegació de la flotilla, que impose sancions i suspenga tota relació institucional i econòmica amb l’estat d’Israel “fins que hi haja un alto el foc permanent, s’ature el genocidi i es done accés total a l’ajuda humanitària i les Nacions Unides”.