Declaren culpable de sedició el líder del grup d'ultradreta Oath Keepers per l'assalt al Capitoli
Stewart Rhodes s'enfronta a una condemna de vint anys de presó per rebel·lar-se contra la victòria de Joe Biden en les presidencials de 2020 als Estats Units
Un jurat federal dels Estats Units ha declarat aquest dimarts Stewart Rhodes, fundador i líder del grup paramilitar d'extrema dreta Oath Keepers, culpable de conspiració sediciosa per mobilitzar simpatitzants de l'expresident Donald Trump durant l'assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021. Aquest delicte està penat amb fins a vint anys de presó.
Després de deliberar tres dies, els dotze membres del jurat també consideren culpable del mateix càrrec Kelly Meggs, una altra membre del grup encapçalat per Rhodes, i han absolt tres processats més: Kenneth Harrelson, Jessica Watkins i Thomas Caldwell. Les condemnes concretes haurà de dictar-les un jutge en una data que encara no s'ha determinat, però previsiblement seran les més greus imposades per l'atac a la seu del Congrés dels Estats Units.
El juí, que va començar el 3 d'octubre passat a Washington, ha posat negre sobre blanc el rol que aquests cinc militants jugaren en l'intent de detindre per la força el procés de ratificació en el Congrés de la victòria electoral de Joe Biden en les eleccions presidencials de 2020, quan el demòcrata va guanyar la Presidència al republicà Donald Trump. Durant el procediment, la Fiscalia els ha acusat d'haver guardat armes, munició i granades de mà en un hotel pròxim a la capital estatunidenca amb l'objectiu d'impedir a diversos congressistes certificar els comicis.
L'assalt al Capitoli es va saldar amb cinc persones mortes i més de 140 agents ferits. Rhodes, exmilitar i llicenciat en dret de 57 anys, es va mantindre fora de l'edifici durant l'intent de colp d'estat supervisant l'operació. Però segons la Fiscalia, va dirigir la rebel·lió armada per a destruir la base de la democràcia. El representant del ministeri públic manté que va planificar l'ofensiva convençut que, com va dir en una conversa intervinguda per la policia, seria una lluita sagnant i desesperada. Kelly Meggs, per la seua banda, va encapçalar i comandar un grup de catorze individus que sí que entraren dins de la seu legislativa. Allà es dividiren en dos subgrups de set, un dirigit al Senat i l'altre a la Cambra de Representants.
L'advocat defensor, Edwartd Tarpley, ha negat els fets: "No s'ha presentat cap prova d'un pla per a atacar el Capitoli". El lletrat de Rhodes ha argumentat davant del jurat que els grups armats d'Oath Keepers que hi havia apostats en hotels al voltant de Washington no tenien intenció d'impedir la confirmació de Biden, sinó de "reaccionar" en cas que Trump els demanara intervindre. Segons l'organització d'ultradreta, l'aleshores president hauria pogut realitzar aquesta petició en virtut d'una norma de 1807 que permet al comandant en cap de les forces armades demanar a grups paramilitars ciutadans fer complir la llei, i haguera estat destinada a protegir personatges "d'alt nivell" que acudiren a la manifestació a favor de Trump convocada aquell dia enfront del Capitoli. L'acusació, no obstant això, sosté que els milicians tenien pensat usar la força per a impedir la confirmació de Biden independentment del que diguera Trump.
Els Oath Keepers són una organització poc estructurada vinculada a milícies ciutadanes que, malgrat acceptar qualsevol persona com a membre, centra les tasques de reclutament en exmilitars, policies i personal de primers auxilis.
