Descoberta una nova fossa comuna amb seixanta cossos entre les restes del principal hospital de Khan Yunis, al sud de Gaza

Els equips de rescat han descobert una nova fossa comuna entre els enderrocs de l'hospital Nasser, un dels dos que les tropes d'Israel han arrasat en l'ofensiva sobre Khan Yunis, la segona ciutat de Gaza. Al forat han trobat seixanta cadàvers, que sumen als 210 cossos recuperats en els dies previs en diversos clots als voltants del recinte hospitalari. Poc després de l'eixida de les tropes israelianes de l'hospital, les autoritats gazianes van alertar d'una primera fossa comuna amb una desena de cossos, entre els quals hi havia pacients, dones i ancians. Es van trobar uns 400 cadàvers a l'hospital i voltants en els següents dies. El servei de defensa civil, independent de Hamàs, estima que queden uns 2.000 desapareguts a la zona.

L'exèrcit israelià es va retirar de Khan Yunis la matinada 7 d'abril, després de quatre mesos de combats i bombardejos. En l'ofensiva van assaltar els dos principals hospitals de la zona, l'Amal i el Nasser, sota la premissa que amagaven presumptes milicians de Hamàs i la Jihad Islàmica. Els centres van ser arrasats i han quedat totalment inoperatius.

Una vintena de morts per nous bombardejos a Rafah

Mentre els servicis de rescat treien cossos del Nasser, l'aviació israeliana matava almenys dènou persones, catorze d'elles xiquets, en dos bombardejos a la ciutat de Rafah, fronterera amb Egipte, on es refugia la majoria de la població gaziana desplaçada i sobre la qual pesa l'amenaça d'una invasió terrestre que la comunitat internacional adverteix que causaria una massacre. Els Estats Units, que participa d'esta alerta, insisteix a desmentir amb fets les crides a minimitzar les víctimes innocents. Ha aprovat un nou paquet d'ajuda a Israel, per valor de 26.000 milions de dòlars, sense que Tel-Aviv haja donat mostres de discriminar entre milicians i civils.

Un batalló israelià acusat de tortura i violacions

El nou paquet d'ajuda militar estatunidenca obvia, de moment, la pressió interna per a sancionar el batalló israelià Netzach Yehuda, integrat exclusivament per soldats ultraortodoxes, a què experts del Departament d'Estat dels EUA relacionen amb execucions extrajudicials, tortura i violacions, segons ha revelat el mitjà nord-americà ProPublica. La revista israeliana +972 ja va documentar violacions dels drets humans per membres del batalló entre 2018 i 2019. El primer ministre Benjamin Netanyahu i el de Defensa israelià, Yoav Gallant, han eixit en suport d'este grup militar. Gallant ha dit que compleix amb "els valors" de l'exèrcit" i Netanyahu els ha defés perquè "lluiten contra monstres terroristes".

Cesària amb èxit a una mare cadàver

Però, enmig del drama que es viu a Gaza, de tant en tant hi ha alguna notícia esperançadora. Els serveis d'emergència han aconseguit traure amb vida una xiqueta de l'úter de sa mare morta. Ella, el marit i una altra filla han mort en un bombardeig israelià a la ciutat de Rafah. La mare estava embarassada de trenta setmanes i han aconseguit traure la filla amb una cesària d'urgència. La xiqueta està estable i es recupera en la incubadora d'un hospital de Rafah.

Entre dissabte i diumenge s'han comptat més de cinquanta morts en l'enclavament palestí, que eleven a 34.097 la xifra de víctimes mortals, segons les dades del Ministeri de Sanitat gazià del Govern de Hamàs.

Catorze morts en una de les batudes més letals a Cisjordània

A la veïna Cisjordània, sota control de la Lliga Palestina, rival de Hamàs, l'exèrcit d'Israel ha culminat l'ofensiva més letal de la història recent sobre Tulkarem. Les tropes han matat almenys catorze palestins després de cinquanta hores de batuda en el campament de refugiats de Nur Shams, en el nord-oest de la regió ocupada per Israel. L'acció militar ha convertit el barri en una zona de guerra i ha destruït per complet vora cinquanta habitatges. Tel-Aviv l'ha justificada com una operació antiterrorista contra la Brigada de Tulkarem, que reuneix combatents de diferents faccions com Fatah i la Jihad Islàmica.

El campament de Nur Shams es va crear el 1952 per a allotjar els refugiats palestins desplaçats després de la guerra i la creació de l'Estat d'Israel el 1948. La ciutat a què pertany, Tulkarem s'ha erigit des de primers d'anys com la regió Cisjordània més letal per als palestins, amb 42 dels 157 morts que s'han registrat en el període en tot el territori ocupat. La majoria dels joves són abatuts en batudes militars nocturnes que desemboquen en enfrontaments violents, però també s'han compatibilitzat almenys quatre morts en possibles atacs de colons (que han augmentat l'assetjament a la població palestina per a intentar expulsar-la del territori) i altres assassinats en controls militars israelians després de presumptes atacs contra soldats. Des de l'atac de Hamàs del passat 7 d'octubre, s'han comptabilitzat 484 palestins morts a la Cisjordània ocupada.