Descobreixen un "món perdut" en roques marines de mil milions d'anys amb els primers avantpassats primitius

Un equip científic internacional d'Austràlia, França, Alemanya i els Estats Units ha descobert un "món perdut" d'organismes microscòpics antics que van viure en els cursos d'aigua de la Terra fa almenys 1.600 milions d'anys i podrien ser els vestigis més antics de la humanitat. La troballa, publicada aquest dimecres en la revista Nature, suposa un nou avanç en el camp de la geobiologia evolutiva i podria canviar la comprensió dels primers avantpassats de l'ésser humà.

Conegudes com "biota de protosterol", aquestes criatures formen part d'una família d'organismes anomenats eucariotes. Les formes modernes d'eucariotes que habiten la Terra hui dia inclouen fongs, plantes, animals i organismes unicel·lulars com les amebes. Tots els éssers vius amb cèl·lules eucariotes, inclosos els humans, tenen un primer ancestre comú anomenat LECA, que va viure fa més de 1.200 milions d'anys. A aquest, però, el van haver de precedir altres formes d'eucariotes amb estructura i metabolisme probablement diferents, adaptats a un món amb menys oxigen a l'atmosfera que en l'actualitat, segons el Centre Alemany d'Investigació en Geociències (GFZ). Són les que afloren ara amb aquesta recent investigació.

Liderat per Jochen Brocks, de la Universitat Nacional Australiana, el grup científic ha identificat en roques de mitjan Proterozoic —període geològic que abasta des de fa 2.500 milions d'anys a 542 milions— abundants protosteroids. Són uns compostos primordials que havien passat desapercebuts fins ara com a testimonis fòssils de la vida primigènia. Aquestes firmes de biomarcadors apunten a l'existència de tota una sèrie d'organismes fins ara desconeguts que van dominar la vida complexa a la Terra i haurien viscut almenys mil milions d'anys abans de l'aparició de qualsevol animal o planta.

"Les restes moleculars de la biota del protosterol detectats en roques de 1.600 milions d'anys semblen ser els vestigis més antics del nostre llinatge mateix: van viure fins i tot abans de LECA", assenyala Benjamin Nettersheim, de la Universitat de Bremen (Alemanya), un altre dels investigadors que signa el treball. Aquestes criatures, que van prosperar fins fa uns 800 milions, abundaven en els ecosistemes marins de tot el món i probablement van modelar els ecosistemes durant gran part de la història de la Terra.

Encara que es desconeix com eren, les troballes de la investigació fan pensar que haurien sigut més complexes i presumiblement més grans que els bacteris: "Creiem que poden haver sigut els primers depredadors de la Terra, caçant i devorant bacteris", ha apuntat Brocks.

Tampoc se sap quan es van extingir exactament aquests antics éssers, encara que s'apunta al període Tònic, quan començaren a florir organismes nucleats més avançats, com els fongs i les algues. "Igual que els dinosaures van haver d'extingir-se perquè els nostres avantpassats mamífers pogueren fer-se grans i abundants, potser la biota del protosterol va haver de desaparéixer mil milions d'anys abans per a deixar espai als eucariotes moderns", ha afirmat Brocks.

Per a realitzar el descobriment, l'equip ha estudiat molècules de greix fòssils, conegudes com protosteroids, que han trobat dins d'una roca sedimentària de 1.600 milions d'anys d'antiguitat i que s'havia format en el fons de l'oceà prop d'Austràlia. Aquestes partícules posseïen una estructura química primordial que apuntava a l'existència de criatures complexes primitives que van evolucionar abans de LECA i que s'havien extingit des d'aleshores. Sense aquests biomarcadors "mai hauríem sabut que existia biota del protosterol; la ciència havia passat per alt aquestes molècules durant quatre dècades perquè no s'ajusten a les imatges típiques de cerca molecular", ha dit Nettersheim.

El Premi Nobel de Medicina de 1958 Konrad Bloch va predir, l'any 1994, l'existència d'aquesta mena de molècules primigènies, per la qual cosa les últimes troballes geològiques li donen ara la raó. No obstant això, ell pensava que mai es trobarien perquè no poden sobreviure en el registre geològic. Ara, aquesta investigació indica que no és així i suggereix que poden persistir restes de protosteroides en la roca durant més de mil milions d'anys.