Desenes de persones mortes i dos agents de l'orde decapitats en les revoltes pel preu del gas a Kazakhstan

Les autoritats de Kazakhstan han elevat a 13 la xifra d'agents de l'ordre morts —entre policies, guàrdies nacionals i militars— durant els disturbis a la ciutat d'Almaty, la major del país, informant que dos han sigut decapitats. 

Per la seua banda, la portaveu de la policia local, Saltanat Azirbek, ha comunicat que també han matat "desenes de terroristes", com qualifiquen les autoritats kazakhs els manifestants, durant la matinada, quan intentaven prendre diverses seus governamentals a la ciutat, incloent l'alcaldia, la residència del president i l'aeroport, sense que hi haja dades exactes del nombre de víctimes mortals. 

Les protestes arrancaren el passat 2 de gener en resposta a l'increment dels preus del gas liquat, el principal combustible automotriu del país, però van derivar en disturbis aquest dimarts i dimecres, amb la presa de seus administratives i greus actes de vandalisme.

Una protesta econòmica amb un rerefons polític

El president del Kazakhstan, Khassim-Jomart Keméluli Tokhàiev, va sol·licitar en la nit del dimecres ajuda a l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), l'aliança militar que agrupa sis antigues repúbliques soviètiques, entre elles Rússia. 

L'OTSC ja ha respost afirmativament a la sol·licitud i ha iniciat l'enviament de tropes a la nació centreasiàtica per a "pacificar" la revolta, en què Moscou veu un intent de soscavar la integritat del país "inspirat des de l'exterior".

La Unió Europea ha demanat que l'aliança internacional, en què participen militares de Rússia, Bielorússia, Armènia, Kirguizistan i Tadjikistan, respecte la sobirania i independència” del país. 

Les reclamacions inicialment econòmiques de les protestes han derivat gradualment en polítiques, amb la principal exigència de posar fi al "règim" de l'expresident Nursultan Nazarbayev, a qui opositors acusen d'encara mantindre el poder polític al Kazakhstan a l'ombra de l'actual mandatari.