Desolació entre les dones afganeses per la prohibició d'anar a la universitat
El règim talibà va suspendre fa un any l'accés femení a l'educació secundària i no ha deixat de minar els drets de les dones des de la presa del poder, l'agost del 2021
Les dones afganeses ja no poden anar a la universitat. El règim talibà les ha prohibides l'accés amb caràcter "immediat i fins a nou avís", com feren fa un any l'educació secundària: ara la formació femenina acaba als tretze anys a l'Afganistan.
La decisió ha causat tensions i algun acte de rebel·lia als centres universitaris, en què el govern ha desplegat les forces de seguretat per a assegurar el compliment de l'orde, fins i tot per damunt de la instrucció. En alguns casos, la policia talibana no hi ha deixat entrar tampoc les dones per a tasques administratives, com ha explicat a Reuters una alumna de Kabul, a la qual li han impedit arreplegar un diploma.
Les alumnes de Medicina ha improvisat una protesta a les portes de la Universitat de Nangarhar, a l'est del país, després que els vetaren l'accés al centre. Els companys han abandonat les aules, a punt de fer un examen, al crit de "tots o cap", en una acció que ha pegat la volta al món des de les xarxes socials.
La prohibició ha afonat encara més les expectatives de progrés de les dones afganeses. Hasti, una estudiant de tercer any d'Estudis Polítics, ha declarat a Reuters que va passar la primera nit de la prohibició plorant davant dels materials d'estudi. La vespra preparava l'examen final d'una disciplina que ja no podrà cursar al país. "Ens estan soterrant vives", comenta una altra alumna.
La nova mesura dels talibans se suma a la llarga llista de restriccions contra les dones que el règim ha restaurat des de la recuperació del poder, l'agost del 2021. Les limitacions inclouen la segregació per sexes en llocs públics, la imposició del burca o l'obligació d'anar acompanyades per un familiar en trajectes llargs. Els observadors internacionals també han denunciat un augment dels castics corporals contra les dones, derivat de la interpretació de la llei religiosa que fa el règim.
L'ONU i altres organitzacions internacionals han condemnat la decisió dels talibans, recordant que suposa una traïció més a les promeses de garantia dels drets humans que el règim va fer en tornar al poder en un colp d'estat, després de la retirada de les tropes estatunidenques. Entre els crítics també hi ha Turquia, un dels pocs estats "amics" del règim talibà.
Els fonamentalistes governen un país en una situació desastrosa. El 97% per cent de la població viu en la pobresa, dos terços depenen de l'ajuda humanitària i vint milions de persones estan en risc de fam aguda.
