I després de les eleccions, què? Este és el calendari que espera a la UE

Després que l’electorat dels 27 estats membres passara per les urnes per a escollir els seus representats al Parlament Europeu, comença un període clau per a constituir les institucions comunitàries dels pròxims cinc anys.

Amb un hemicicle en què els grups de centre proeuropeus han aconseguit mantindre una majoria aritmètica, a pesar de l'enfonsament dels liberals i els verds, que han perdut escons en favor dels ultraconservadors i l’extrema dreta, comencen les negociacions entre les formacions per a constituir l’òrgan de govern i les institucions que guiaran l’esdevindre europeu dels pròxims anys. En este diàleg es posarà de manifest la vertadera capacitat d’influència de cada força.

Detallem el calendari de les negociacions previst per als pròxims mesos.  

10 de juny: comencen les negociacions

Des d’eixe dia poden començar les negociacions per a formar els grups polítics. Per a materialitzar una d’estes formacions es requereixen, com a mínim, 23 diputats d'almenys set estats membres i que estiguen configurats en el primer ple, previst per a mitjans de juny. Els permetrà fer valdre el seu pes en escons a l'hora de, per exemple, repartir-se les vicepresidències.

Amb els resultats electorals de diumenge, no s'esperen canvis en els grans grups proeuropeus, com ara populars, socialdemòcrates, liberals o verds. Ara bé, sí que hi ha una incògnita sobre com es reconfiguraran els ultraconservadors i l'extrema dreta. 

17 de juny: primer tanteig informal per a renovar la cúpula

Primer sopar informal de caps d'estat i de govern per a abordar la renovació de la cúpula institucional de la Unió Europea. Serà el primer contacte oficial a la recerca d'una terna de noms que satisfacen tots els líders i respecten un equilibri geogràfic, polític i de gènere per a la presidència de la Comissió Europea, del Consell Europeu i l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors.

No obstant això, i abans d’esta reunió establida ja en el calendari, alguns dels líders europeus ja s'hauran vist en el G7 que se celebrarà la setmana anterior a Itàlia i en una cimera per a la pau a Ucraïna que acollirà Suïssa. Ni a Itàlia ni a Suïssa hi haurà negociacions formals, però sí que podran donar-se les primeres informals, que seran clau per a tantejar els ànims. 

Del 18 de juny al 3 de juliol: constitució dels grups

Primeres reunions de grup en el Parlament Europeu, permetran als nous eurodiputats triar els caps de grup.

Els primers seran el Partit Popular Europeu (18 de juny) i els Verds/Aliança Lliure Europea (19 de juny), seguits pels socialdemòcrates i L'Esquerra (tots dos 25 de juny) i de Renovar Europa i els Conservadors i Reformistes (el 26 de juny). Els últims seran la ultradreta d'Identitat i Democràcia, el 3 de juliol. 

27 i 28 de juny: cimera per al repartiment dels alts càrrecs

Cimera formal de caps d'estat i de govern en la qual es posarà sobre la taula el repartiment dels alts càrrecs, donat que no s'espera que es resolga en el sopar informal del 17 de juny.

Els líders no tenen la potestat per a elegir al president del Parlament Europeu, però és probable que en el repartiment s’acorde quin grup polític presidirà l'Eurocambra en la primera i segona meitat de la legislatura. 

Del 16 al 19 de juliol: primer ple

Els 720 diputats electes celebraran el primer ple entre el 16 i el 19 de juliol a Estrasburg, una trobada que dirigirà la presidenta actual, la maltesa Roberta Metsola, que encara no sap si repetirà en el càrrec.

La primera tasca del nou Parlament Europeu és, precisament, elegir-ne la presidència. La legislatura de cinc anys es divideix en dues presidències de dos anys i mig cadascuna.

El Parlament Europeu és sobirà per a escollir el seu president, però en realitat la figura que presidirà esta institució s’acordarà en funció de l’equilibri que vulguen establir els caps d’estat i de govern de la Unió Europa.

En eixa mateixa sessió, no es descarta que l'Eurocambra celebre la votació per a aprovar el nomenament del president de la Comissió Europea que proposaran els estats membres, encara que tampoc es descarta que es vote en el segon ple de la legislatura, ja al setembre.

En el cas que el Parlament rebutge el nom proposat, els països tenen un mes per a proposar una segona candidatura per majoria qualificada. 

Tardor, probablement: confirmació del candidat a la presidència

La data de la confirmació parlamentària de la candidatura a presidir la Comissió Europea condicionarà el calendari de la Unió fins a finals d'any. És així ja que els estats membres remeten a la presidència les propostes de candidats a comissaris, un per cada país, perquè després acudisquen a audiències amb les comissions parlamentàries del seu ram.

Finalment, la Comissió al complet se sotmet a un últim vot del Parlament Europeu i al nomenament oficial per part dels països, que pot donar llum verda per majoria qualificada.

La nova Comissió Europea al complet assumirà les seues funcions després d'esta última aprovació parlamentària, mentre que el nou president del Consell hauria de començar en el càrrec l'1 de desembre.