Desxifrem les europees: què es decideix i com funciona la UE

Compte enrere per a les eleccions europees. Els votants, uns 370 milions ciutadans d’algun dels 27 països de la Unió Europea, estan cridats a les urnes per a escollir 720 diputats en uns comicis que se celebren cada cinc anys i que, en esta ocasió, tindran lloc entre el 6 i el 9 de juny. A l’estat espanyol, on vora el 32% de la ciutadania no sap encara a quin partit votarà, segons el CIS, les urnes ens esperen el diumenge dia 9.

Tot i ser un dels comicis que generen menys interés entre la ciutadania, és en estes urnes on es decideixen més de la meitat —entre un 50 i un 60% aproximadament— de les lleis que s’aproven cada any a Espanya i que deriven de les decisions adoptades prèviament al Parlament Europeu. Les principals mesures que modelaran la política energètica, la lluita contra la pobresa i el canvi climàtic o la gestió de la crisi migratòria són només alguns dels aspectes que es decidiran ací.

Desxifrem algunes claus de les institucions europees per a entendre per què el resultat d'estes eleccions transformarà el nostre dia a dia i el dels nostres veïns comunitaris durant els pròxims cinc anys.

Com funciona la UE?

Segons el Tractat de la UE —conegut com a Tractat de Maastricht—, la ciutadania europea està directament representada en la Unió a través del Parlament Europeu, i els països de la UE ho estan de dues maneres: en el Consell Europeu, a través dels caps d’estat o de govern, i en el Consell de la Unió Europea, pels governs respectius. 

Així, el Parlament Europeu és l’únic organisme comunitari elegit directament per la ciutadania amb iniciativa legislativa, la qual comparteix amb la Comissió Europea, que és el braç executiu europeu. Això no passa a casa nostra, on les Corts és l'únic òrgan de la Generalitat amb capacitat plena per a legislar a la Comunitat Valenciana. Els 720 eurodiputats electes que compondran este hemicicle plurinacional en la pròxima legislatura decidiran on van a parar els diners de la UE a través de l'aprovació del pressupost.

Tenint en compte el resultat de les eleccions, el Consell Europeu proposa al Parlament —per majoria qualificada— un candidat al càrrec de president o presidenta de la Comissió, que sol procedir del grup polític amb més representació. Actualment, la presidenta és l’alemanya Ursula von der Leyen. A banda d’aplicar les lleis europees, la Comissió en proposa d’altres noves i implementa les polítiques i el pressupost de la UE.

Von der Leyen dirigeix 26 comissaris més —un representant per cada estat membre, cadascun amb una cartera assignada— en una mena de gabinet amb la seua presidència i els seus ministeris. Per Espanya, el socialista Josep Borrell ocupa el càrrec d’Alt Representant de la UE per a Afers Estrangers, cap de la diplomàcia europea en una època marcada per les guerres a Ucraïna i a Gaza i les seues repercussions en la geopolítica global. Uns 32.000 funcionaris europeus formen part d’esta maquinària administrativa.

A banda, el Consell de la UE, conformat pels ministres dels Vint-i-set, reunits per àmbits d’actuació, es dediquen a negociar i adoptar la legislació europea, quasi sempre de la mà de l’Europarlament. Este consell de ministres no està compost per membres fixos, sinó que es reuneix en deu formacions diferents en funció del tema que s'haja de tractar, per a la qual cosa, cada estat membre envia el ministre competent en la matèria.

En poques paraules, el Parlament Europeu representa els interessos dels ciutadans, la Comissió Europea els de la UE en conjunt i el Consell de la UE representa els governs dels estats membres. És a dir, els eurodiputats, al costat dels representants dels governs dels estats membres, donen forma i decideixen noves lleis que influeixen en tots els aspectes de la vida a la Unió Europea. No són les úniques institucions que juguen un paper en la presa de decisions, però sí les més importants.

De fet, cal no confondre el Consell de la UE amb el Consell Europeu, integrat pels dirigents dels països membres, que defineix les prioritats generals de la UE i que va estar presidit per Espanya el segon semestre del 2023. 

A més, entre les institucions més rellevants, existeixen també el Comité de les Regions i el Comité Econòmic i Social, com a institucions consultives, així com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Què es decideix a Europa?

L’adquisició de vacunes per a lluitar contra la covid-19, el desplegament del pla de recuperació Next Generation per a fer front als estralls de la pandèmia o els conflictes que han esclatat a les portes d’Europa en els darrers anys, i que han obligat la Unió a accentuar el seu suport a Ucraïna enmig de l’agressió russa i a posicionar-se en la guerra que Israel juga a la Franja de Gaza, han sigut alguns dels plats forts d’una agitada legislatura que està a punt d’acabar-se.

A més, en este mandat, el Parlament Europeu ha aprovat legislació capdavantera en l’àmbit digital, com la primera llei sobre intel·ligència artificial en tot el món; la llei de serveis digitals, que obliga les grans plataformes digitals a moderar els continguts; o la coneguda com a llei rider, que pretén millorar les condicions laborals en plataformes digitals amb l’objectiu de reduir el nombre de falsos autònoms en estes empreses. 

En matèria mediambiental, també s’ha aprovat la legislació que prohibeix els productes de plàstic d'un sol ús, així com la recent revisió per a reduir, reutilitzar i reciclar envasos; o l’ambiciós text que regula la restauració de la natura, la primera gran llei europea de la biodiversitat que els conservadors van intentar tombar.

D’altra banda, també s’han assolit pactes polèmics com el de migració i asil, que reforçarà les fronteres exteriors de la UE i oferirà als governs una “solidaritat a la carta” per a l'acolliment de part dels migrants reubicats si paguen una compensació per cada trasllat rebutjat i que les organitzacions humanitàries titllen de “devastador”.

Els reglaments i les decisions adquireixen automàticament caràcter vinculant en tota la UE a partir de la seua data d'aplicació i les directives, en canvi, han de ser incorporades a la legislació nacional pels Vint-i-set en un termini determinat. Si les autoritats d'un estat membre no apliquen correctament la legislació europea, la Comissió pot arribar a sotmetre l'assumpte al TJUE que, en alguns casos, acaba en sancions. 

De fet, Espanya és l’estat amb més infraccions mediambientals actives de la UE, amb 22 casos oberts. Fa només unes setmanes la justícia europea sancionava Espanya per no previndre la contaminació per nitrats ocasionada per l’agricultura i la ramaderia extensives, una pràctica que ha augmentat notablement els riscos per a la salut i el medi ambient, situació especialment acusada, entre altres autonomies, a la Comunitat Valenciana. 

Les claus de les votacions

Espanya guanya dos eurodiputats i n'elegirà 61

La composició de l’Europarlament es revisa abans de cada procés electoral i amb la darrera ampliació passa de 705 a 720 diputats. A més, s’estipula que cada país tinga un mínim de sis escons i un màxim de 96 per a garantir un cert equilibri en la representació. Eixe màxim només l’aconsegueix Alemanya, a qui segueixen França amb 81 escons, Itàlia amb 76 i Espanya que n'elegirà 61, després de l’última ampliació en què guanya dos eurodiputats que se sumen als cinc que va obtindre amb el Brexit. L'estat espanyol és, per tant, un dels països amb més presència al Parlament.

Circumscripció electoral única

En les eleccions europees, la majoria dels estats membres, i Espanya no és una excepció, funcionen com a circumscripcions úniques. És a dir, tot l'electorat espanyol votarà a les mateixes llistes, estiguen on estiguen. No obstant això, Bèlgica, Irlanda, Itàlia i Polònia han dividit el seu territori nacional en diverses circumscripcions regionals.

Sense barrera electoral, de moment

De moment, i previsiblement fins a les eleccions del 2029, Espanya no aplicarà la barrera electoral per a les europees que, quan s'instaure, se situarà entre el 2 i el 5%. Esta regla sí que s'aplica a països com França, Romania o Hongria, on es fa servir el llindar del 5%, la mateixa barrera d'entrada que han de superar els partits per a obtindre escons a les Corts en les nostres eleccions autonòmiques.

Els requisits per a votar

La majoria d'edat a efectes electorals és de díhuit anys en tots els estats membre, excepte a Àustria i Malta, on és de setze anys, i a Grècia, on és de dèsset. A banda, el vot és obligatori en cinc estats membre: Bèlgica, Bulgària, Xipre, Grècia i Luxemburg. Per a votar des d'Espanya el dia 9 de juny, caldrà tindre la nacionalitat espanyola o ser nacional d'un altre país de la UE resident a l'estat espanyol, però si s'opta per votar per correu, s'ha d'efectuar la sol·licitud en alguna de les oficines de Correus o en el web habilitat fins al 30 de maig. Des de l'estranger, l'electorat podrà exercir el seu dret a vot en l'ambaixada, consolat o centre habilitat entre l'1 i el 6 de juny.