Primer dia de la pròrroga de 48 hores de la treva a Gaza

Les parts han complit els termes de la treva, la pausa s'ha ampliat dos dies i ara creix la pressió internacional per a prorrogar-la encara més. En les pròximes 48 hores continuaran els alliberaments —a raó de tres presos palestins per cada ostatge israelià—, la calma militar a la Franja de Gaza i l'entrada d'ajuda humanitària. Perquè continue aquests dos dies, Hamàs ha d'alliberar vint ostatges i Israel seixanta presoners.

En les passades 24 hores, el grup islamista va deixar anar onze ostatges més i el govern de Tel-Aviv va traure de les presons trenta menors i les tres dones palestines. En total, el grup islamista ja ha permés retornar amb les famílies 69 dels 240 ostatges que va segrestar en la incursió del set d'octubre, i el govern de Tel-Aviv ha excarcerat 150 presos palestins. Tots, dones, adolescents i xiquets.

Els mediadors de les parts (Estats Units, Egipte, Qatar), la Unió Europea, l'ONU i l'OTAN, entre altres països, institucions i organitzacions humanitàries demanen que s'allargue l'alto el foc. Quan encara no s'havia confirmat l'ampliació de la treva, es va pactar una crida similar des de Barcelona, en la de la cimera de ministres d’Exteriors de la Unió per al Mediterrani, l’únic fòrum polític de la Unió Europea amb el món àrab, de què va absentar-se Israel, després del xoc diplomàtic amb Espanya.

Cal recordar que l'acord de la pausa temporal, que va entrar en vigor divendres, contemplava una eventual extensió de fins a deu dies, sempre que Hamàs entregara cada dia a deu ostatges. Des del govern israelià, adverteixen, però que l'operació militar continuarà, amb tota la força a Gaza, quan acaben els bescanvis, amb l'objectiu d'eliminar Hamàs.

De moment, l'alegria de les retrobades dels familiars, a un costat i l'altre, ha desplaçat la imatge de les misèries de la guerra que han monopolitzat el relat gràfic del conflicte, durant mes i mig de bombardejos sobre la Franja. L'última actualització de baixes del govern de Hamàs, que governa l'enclavament, ha elevat a 15.000 les morts, sis mil d'ells menors d'edat, i parla també de 36.000 ferits i prop de 7.000 desapareguts sota els enderrocs. El producte de la reacció israeliana contra l'assassinat de 1.200 persones en l'acció de Hamàs de primers d'octubre.

Dos morts més a Cisjordània

Fora de la treva queda la Cisjordània ocupada, on continuen les morts de palestins en xocs amb l'exèrcit d'Israel. Els soldats han matat dos joves, un d'ells menor d'edat, a Ramal·lah. Les batudes i els arrestos israelians a Jerusalem Est i Cisjordània s'han accelerat amb la guerra a la veïna Gaza. Des de llavors, segons dades de l'ONG Addameer, defensora dels presos palestins, més de 3.260 palestins han sigut detinguts, entre ells 120 dones i més de 200 menors. La regió viu la pitjor onada de violència des de la segona intifada, fa vint anys, amb més 400 morts des de primers d'any.

Dos relators de les Nacions Unides, experts en execucions extrajudicials (Morris Tidball-Binz) i tortura (Alice Jill Edwards), han demanat la comunitat internacional més implicació en la investigació sobre els crims de guerra i contra la humanitat comesos a Israel, Gaza i Cisjordània en aquesta nova etapa del conflicte a la regió. Segons ha defés en un comunicat, moltes de les situacions són matèria de jurisdicció universal, "cosa que significa que tribunals de qualsevol país poden exercir la seua autoritat i processar als seus responsables".

En l'actualitat hi ha dues investigacions obertes per presumptes crims de guerra des de la Cort Penal Internacional i la Comissió Internacional Independent per als Territoris Palestins Ocupats. Els relators de l'ONU, experts independents associats a l'organisme internacional, denuncien des de fa anys la violació dels acords internacionals sobre l'Orient Pròxim per part d'Israel i han elevat el to per la reacció del govern de Tel-Aviv en la crisi present, advertint de maniobres equiparables, a l'apartheid i el genocidi sobre la població palestina.