La dimissió del ministre de Defensa grec provoca una crisi al govern d'Alexis Tsipras

Alexis Tsipras, el primer ministre grec, ha perdut hui el principal aliat i ha d’afrontar una crisi de govern quan falten huit mesos per al compliment del seu mandat de quatre anys. El líder del partit nacionalista de dretes Anel i ministre de Defensa, Panos Kammenos, li ha presentat la dimissió.

La raó és que la direcció d’Anel no accepta que Grècia haja acordat el canvi de nom de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia. El nom elegit pel país, Macedònia del Nord, no és acceptat per la dreta i pels nacionalistes grecs, a causa de la coincidència de nom amb la regió nord de Grècia.

L’acord entre els governs d’Atenes i de Skopje es va tancar el juny passat, però s’havia d’afrontar el procés per a la seua ratificació parlamentària, cosa que ha ocorregut ara. El divendres el Parlament de Skopje va aprovar el canvi de nom del seu territori. Ara, l’acord ha de ser ratificat pel parlament hel·lé, i ací és on ha sorgit el problema. A Tsipras se li ha trencat la coalició de govern, amb l’eixida del seu ministre de Defensa i líder del partit Anel. A més, no té garantida la majoria parlamentària. Syriza té 145 dels 300 escons del parlament i necessita suports externs.

D’una altra banda, el partit que fins ara li donava suport, podria fer implosió, ja que no hi ha unanimitat en el conflicte obert. Alguns ministres i diputats adscrits a Anel podrien mantenir-se al costat de Tsipras.

Qüestió de confiança

Per a solucionar la crisi, Alexis Tsipras ha anunciat que presentarà una qüestió de confiança. Si el parlament li atorga la confiança, Tsipras podrà acabar l’actual mandat de quatre anys. Tot i que té suficient amb majoria absoluta dels diputats presents, amb almenys 120 vots, Tsipras ha dit que vol 151 vots, la majoria absoluta de la cambra. En cas de no obtindre’ls, convocaria eleccions.

La regió de Macedònia ha estat històricament dividida entre diversos estats. Fins als anys noranta, i des del final de la Segona Guerra Mundial, una part de Macedònia estava integrada en l’antiga Iugoslàvia. Amb la seua independència el 1991, la Macedònia exiugoslava va voler recuperar el seu nom històric com a país. Però sempre ha trobat l’oposició de Grècia, la regió septentrional de la qual també forma part de Macedònia i en conserva el nom. Fa un any s’arribà a l’acord per a denominar Macedònia del Nord el país independent. Eixe mateix acord dificulta ara la continuïtat de Tsipras.

De la crisi i el rescat al trencament amb els nacionalistes de dretes

La vida política d'Alexis Tsipras es veu alterada ara per un tema que es podria haver considerat menor, però que té uns vessants nacionalistes, tan de moda a Europa. La disputa per un nom entre les dues parts de Macedònia, la integrada a Grècia i la independent, ha posat fi, de moment, a un període en el qual Tsipras havia aconseguit estabilitzar la vida política hel·lena. Fou designat primer ministre el gener de 2015, després del fracàs dels partits Nova Democràcia (conservador) i PASOK (socialdemòcrata) per a treure el país d’una situació econòmica catastròfica, que no remuntava després de dos programes de rescat acordats amb la Unió Europea.

En acordar Tsipras un tercer programa de rescat, va quedar en minoria dins del seu partit. Va convocar eleccions i el setembre de 2015 era designat de nou com a primer ministre. A poc a poc, Tsipras ha tret Grècia de l’agenda de la Unió Europea com a problema polític, ha estabilitzat el país, l’ha tret del programa de rescats i ha fet que el seu país deixara de ser objectiu permanent dels focus de l’actualitat.

Ara, aparentment ja fet el més difícil, Tsipras torna a la corda fluixa per un problema de denominació de territoris.