Eleccions a l’Afganistan: quan ser candidat equival a jugar-se la vida

Ser candidat a les eleccions al Parlament de l’Afganistan és una qüestió d’alt risc. D’alt risc i, fins i tot, de mort, segons el moment i les circumstàncies. "Organitzar una campanya electoral al meu país és com muntar una guerra a xicoteta escala en què pots ser segrestat, ferit o assassinat", diu Dewa Niazai, un dels candidats més joves de Kandahar, de 26 anys.

Escalada de violència i mort

Només des que dissabte obriren els 4.900 centres de votació s’han produït més de tres cents actes violents. Els més greus, els que han costat la vida a 67 persones: 27 civils, 9 membres de les forces de seguretat i 31 combatents talibans.

Són les primeres eleccions en què el govern afganés és el responsable de la seguretat des del final de la missió militar de l’OTAN el 2014. S’havien d’elegir 250 parlamentaris de la Wolesi Jirga, la cambra baixa de l’Afganistan,

L’ambient de violència i inseguretat ha fet que el desplegament dels militars afganesos siga el major de la història, amb més de 70.000 soldats desplaçats. El caos organitzatiu i tècnic ha fet que 401 col·legis no s’hagen pogut obrir i que dissabte la votació fora només de tres milions d’afganesos, tot i que les autoritats esperen que amb els vots de diumenge s’arriben a cinc milions, dels nou milions que tenen dret de vot.

Les eleccions estaven previstes per al 2015, però l’elaboració d’un cens, el clima d’inseguretat i les amenaces dels talibans ha obligat a ajornar-les ara.

Més dones candidates que mai

Tot i que la xifra de dones candidates no ha variat molt –el 2010 se n’hi van presentar 406–, en aquestes eleccions són 417, és a dir, la més alta de la historia del país. La Constitució afganesa preveu que, com a mínim, obtinguen 68 dels 250 escons.

Es presenten a les eleccions 26 partits. Els favorits són el partit Moviment Nacional Islàmic, dirigit per l'exvicepresident buscat per la justícia afganesa i refugiat a Turquia, Abdul Rashid Dostum, i el partit pròxim al president, el Partit Islamista, comandat pel senyor de la guerra Gulbuddin Hekmatyar, acusat de crims de guerra i responsable de moltes baixes de l'OTAN. Els resultats provisionals s’anunciaran el 10 de novembre i els definitius el 20 de desembre.