Eleccions presidencials a Belarús: Lukaixenko busca encadenar un sèptim mandat

Vora set milions de persones a Belarús estan cridades este diumenge a les urnes en unes eleccions per a elegir el president del país. Aleksandr Lukaixenko, de 70 anys i actualment en el poder, aspira a revalidar el càrrec per a encadenar un sèptim mandat al capdavant d'esta antiga república soviètica, que ha liderat durant les darreres tres dècades.

Les votacions anticipades dels comicis començaren el 21 de gener i culminen oficialment hui. La Comissió Electoral Central ha informat que els col·legis electorals han obert les portes a les 8:00 h i tancaran a les 20:00 h, tot en horari local (6:00 h i 18:00 h segons l'hora peninsular espanyola). Quan tanquen els centres s'emetran els resultats preliminars del procés.

L'oposició ha denunciat per frau estes eleccions, que consideren una "tapadora" perquè el règim oficialista es perpetue. Lukaixenko, el mandatari europeu que més anys està en el poder —des del 1994—, va decidir presentar-se a la reelecció a pesar que té una edat avançada. Segons els sondejos, un 82,5% de la població belarussa té intenció de donar-li suport en les urnes, per la qual cosa l'únic interrogant que queda per desvelar serà el percentatge de sufragis que obté finalment.

L'actual cap de l'estat, molt pròxim a la Rússia de Vladímir Putin, s'enfronta a quatre candidats, dels quals els tres primers fins i tot han donat suport a una victòria de Lukaixenko. Són el comunista Serguei Sirankov, el republicà Aleksandr Khijniak i el fill d'un històric polític belarús, Oleg Gaidukévitx. La quarta és l'advocada Anna Kanapàtskaia, que ja va concórrer fa cinc anys i és l'única que s'ha atrevit a criticar la gestió del president vigent, encara que l'oposició l'ha titllada de “candidata del KGB”. En declaracions a Efe, Kanapàtskaia ha assegurat que el model autoritari que va imposar Lukaixenko el 1994 està esgotat i és hora que renuncie al càrrec per a reformar el sistema polític i econòmic.

L'oposició en l'exili no reconeix Lukaixenko com a legítim president, com tampoc ho fan els països occidentals. Per això, ambdós actors han demanat a la comunitat internacional que rebutge els resultats electorals d'este diumenge. De fet, l'oposició ha cridat els seus partidaris a posar una creu en la casella del que en la legislació electoral belarussa es coneix com a "vot contra tots", l'única manera de protesta pacífica possible.

Acusacions d'ingerència a Occident

Tant Belarús com Rússia han acusat Occident d'ingerència en el procés electoral per condemnar els comicis presidencials com una "farsa" abans que concloguen esta vesprada. Les autoritats belarusses s'han negat a habilitar col·legis a l'estranger, cosa que impedirà que els centenars de milers de belarussos que es van exiliar després de la repressió brutal de les protestes contra el frau d'agost de 2020 puguen participar en la votació.

Lukaixenko, que ha acudit a votar de matí, ha deixat clar que li és igual que els països occidentals no reconeguen els resultats electorals: "Els reconeguen o no, és qüestió de gustos. A mi m'és absolutament igual. El que importa és que les eleccions siguen reconegudes pels belarussos", ha dit després de dipositar la papereta.

Les eleccions transcorreran sense la presència d'una delegació d'observadors de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), encara que hi haurà més de mig miler d'observadors estrangers, occidentals inclosos, i una representació russa nombrosa.