Eleccions presidencials a Tunísia

Poc més de set milions de tunisians estan cridats a les urnes aquest diumenge. Voten en primera volta el nou president del país. La mort del primer president electe per vot directe, Beji Caid Essebsi, el juliol passat, ha conduït el país a la jornada electoral d’aquest diumenge. Precisament hui ha mort la dona del president Essebsi, la mort del qual va provocar les eleccions.

A Tunísia va esclatar el 2011 l’anomenada primavera àrab. Vuit anys més tard, és l’únic país d’entre els que generaren aquella onada de revoltes, que ha continuat la via democràtica. El 2014 s’hi va aprovar una nova Constitució.

Vint-i-quatre candidats opten a la presidència, en unes eleccions en què el resultat es presenta incert. D’una banda, els sondejos electorals estan prohibits a Tunísia. De l’altra, els joves, el grup social que va fer caure Ben Ali, viuen un cert desencantament. La inflació del 7% i una taxa d’atur superior al 15% són alguns dels factors que podrien incrementar la abstenció, o fer esclatar el vot populista.

En les eleccions municipals de l’any passat l’abstenció fou d’una tercera part de l’electoral, però molt superior entre els joves, desencantats amb l’evolució econòmica. En els últims deu anys, 100.000 d’ells han abandonat el país.

Amb aquestes consideracions, és difícil saber cap a on decantaran el vot els tunisians. Un dels candidats, el populista Nabil Karoui, magnat dels mitjans de comunicació i empresonat des de fa tres setmanes per una acusació d’evasió fiscal, va tancar la campanya des de la presó de Mornaguia, situada a la rodalia de Tunis. S’ha fet popular per les seues campanyes caritatives a les localitats més pobres el país. És el principal candidat entre els enquadrats en plantejaments populistes.

Al camp dels islamistes, el gran favorit és Abdelfatah Mourou. Es presenta pel partit islamista moderat Ennahda i és l’actual president interí del Parlament. Se li reconeix una gran capacitat per a moure un important equip electoral.

Entre els laïcistes hereus d’ Habib Bourguiba, el pare de la Tunísia independent, els principals candidats són Youssuf Chahed, actual primer ministre, i el seu ministre de Defensa, Abdelkrim Zbidi.

La socialdemocràcia està representada per Mohamed Abbou i per l’expresident Moncef Marzouki, qui va governar el país entre 2012 i 2014. 

El 6 d’octubre la ciutadania de Tunísia té una nova cita amb les urnes, en aquesta ocasió les eleccions legislatives, amb una campanya electoral que començava ahir. D’aquesta manera, el diumenge coincidirà una jornada de campanya electoral amb una altra de votacions. 

La més que probable segona volta de les eleccions presidencials –seria sorprenent que algun candidat obtinguera més del 50% dels vots en la primera volta– s’ha de celebrar abans del 13 d’octubre.

Més d’un milió de tunisians voten a les ambaixades i consolats d’Europa. A Espanya voten a l’ambaixada de Madrid i als consolats de València i de Barcelona. En tot cas, els tunisians censats a Espanya no arriben a 1.300, dels quals al voltant d’un miler tindrien dret al vot.