Entra en vigor l'alto el foc de seixanta dies al Líban

L'alto el foc de seixanta dies entre Israel i Hezbol·là està en vigor des de les 4 de la matinada al Líban (la una de la matinada a la península Ibèrica). Tel-Aviv va confirmar este dimarts el vistiplau a la proposta, que té als Estats Units i França com a garants. És una treva temporal que segons el president nord-americà Joe Bien està dissenyat per a ser "permanent".

Israel mantindrà les tropes al sud del Líban, "segons les seues clàusules", prohibeix acostar-se als seus soldats i, també de moment, als pobles que havia sol·licitat evacuar. "Els informarem quan siga segur tornar a casa", ha explicat als libanesos en un comunicat l'exèrcit. No obstant això, s'ha detectat el desplaçament de desenes de vehicles privats a la zona.

Tel-Aviv va advertir que té l'empara de Washington per a actuar amb "llibertat d'acció" si Hezbol·là viola l'acord. Hores abans de la pausa militar l'exèrcit de Tel-Aviv encara va ordenar evacuar dos edificis al sud de Beirut i va atacar un edifici del municipi de Ghobeiry, a cinc quilòmetres de la capital. Mentrestant, Hezbol·là va assegurar haver atacat amb drons la residència del cap de l'aviació israeliana a Tel-Aviv.

Síria acusa Israel d'un atac amb sis morts a la frontera amb el Líban

La pausa militar no s'estén als altres fronts militars oberts a l'Orient Pròxim. El govern de Síria ha acusat Israel d'atacar diversos encreuaments a la frontera sirianolibanesa i de provocar la mort de sis persones, inclosos dos militars i un voluntari de la Mitja Lluna Roja siriana, així com ferides en dotze. Estos atacs s'han produït cinc minuts després de la mitjanit (les huit del matí a la península Ibèrica) als afores de les ciutats d'Homs i Tartus, frontereres amb el Líban.

Un pla de pau en tres etapes

El pla consta de tres etapes: una treva inicial, seguida del replegament de les forces del grup xiïta libanés al nord del riu Litani; la retirada total de les tropes israelianes del sud del Líban en un termini de seixanta dies; i, finalment, negociacions entre tots dos països per a delimitar la frontera, que actualment correspon a una línia traçada per l'ONU després de la guerra del 2006.

La guerra de Gaza va disparar les hostilitats entre Israel i Hezbol·là a la frontera del Líban. L'intercanvi del foc ha escalat fins al nivell de guerra, amb bombardejos israelians i llançament de coets del grup xiïta continuats, i una invasió terrestre de les tropes de Tel-Aviv. El resultat del conflicte ha sigut asimètric, prova de la superioritat militar d'Israel. Ha matat 3.800 persones i n'ha causat més de 15.800 ferits, principalment als suburbis de Beirut i les comunitats del sud i de l'est del Líban. La gran majoria (3.100) han mort des de l'inici de la campanya de bombardejos d'Israel el passat 23 de setembre.

La violència ha obligat a més d'1,2 milions de persones a abandonar sa casa, més de la meitat de les quals han travessat la frontera cap a Síria. Els atacs de Hezbol·là ha matat 78 persones en el nord d'Israel (47 d'ells civils), d'on s'han evacuat 60.000 persones.

Nova oportunitat per a l'alto el foc a Gaza

La treva al Líban s'ha avançat al tantes vegades negociat i fracassat alto el foc a la Franja de Gaza. Els mediadors internacionals han anunciat que novament buscara l'acord Israel i Hamàs per a posar fi als bombardejos per part de les forces israelianes a Gaza i l'alliberament dels ostatges segrestats per Hamàs. De moment, continua la massacre a l'enclavament palestí, on l'exèrcit de Tel-Aviv ha matat més de 44.250 persones, més de la meitat dones i xiquets. Un bombardeig, este dimarts, va posar fi a la vida d'onze palestins en una escola-refugi d'Al Hurriya, als voltants de la Ciutat de Gaza.