Entra en vigor el nou aranzel xinés del 125% a tots els productes dels Estats Units
La Xina respon així a les últimes taxes aprovades per Washington, que eleven al 145% el total d'aranzels aplicats a les exportacions xineses
La pujada d'aranzels del 84% al 125% sobre tots els productes importats dels Estats Units a la Xina ha entrat este dissabte en vigor, en un nou episodi de la creixent guerra comercial entre les dos majors economies del món.
La mesura la va anunciar divendres el Comité d'Aranzels Duaners del Consell d'Estat, que la va justificar com una resposta directa a les últimes taxes aprovades per Washington, que eleven al 145% el total d'aranzels aplicats a les exportacions xineses.
El Ministeri xinés de Comerç ha acusat els EUA d'aplicar una política d'“unilateralisme coercitiu” i ha qualificat la recent ofensiva aranzelària de “joc de números sense sentit econòmic”.
Segons el seu comunicat, els productes estatunidencs “ja no tenen mercat real a la Xina” i qualsevol nou gravamen serà “irrellevant” i acabarà convertit “en una burla en la història de l'economia mundial”.
La Xina no vol una guerra comercial, "però no la tem"
El portaveu d'Afers Estrangers xinés, Lin Jian, ha afirmat que la Xina “no desitja una guerra comercial, però no la tem”, i va advertir Washington que abandone les pressions si realment desitja resoldre les tensions “per la via del diàleg”.
Al seu parer, les contramesures de Pequín “protegeixen els seus interessos legítims” i “l'orde internacional basat en normes”.
La Xina planeja presentar una nova demanda davant de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), encara que va reconéixer que el seu abast serà limitat pel bloqueig estatunidenc a l'òrgan d'apel·lació.
El president dels EUA, Donald Trump, ha advertit que “les represàlies perjudicaran més la Xina” i es va mostrar “optimista” davant d'un possible acord, segons el seu portaveu Karoline Leavitt, qui va recalcar que “quan els Estats Units rep un colp, contraataca amb més força”.
La Unió Europea, per la seua part, adoptarà represàlies si no s'aconsegueix una solució negociada a la guerra comercial que, segons Brussel·les, colpejarà més l'economia estatunidenca que l'europea.
En eixe mateix context, el president xinés, Xi Jinping, va declarar al cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, que “la Xina sempre ha depés de si mateixa” i que no tem “represàlies irracionals”, en les seues primeres declaracions públiques des de l'inici de l'escalada aranzelària.
Guerra comercial
La nova càrrega aranzelària arriba després d'una ràpida successió de represàlies. El 10 d'abril, la Xina ja havia elevat les seues taxes del 34% al 84% en resposta a un gravamen addicional del 50% imposat pels EUA.
La Casa Blanca va replicar elevant la xifra total fins al 125%, la qual cosa deixa el gravamen final sobre els productes xinesos en un 145%.
En paral·lel al pols aranzelari amb els Estats Units, Pequín ha intensificat la seua agenda diplomàtica a Àsia: el president Xi Jinping iniciarà la setmana que ve una gira pel Vietnam, Malàisia i Cambodja, en el que el govern xinés considera una “prioritat diplomàtica” per a reforçar la cooperació econòmica i esmorteir l'impacte regional de la disputa comercial.
