Escalada ecologista i abstenció rècord en les eleccions municipals a França

Els verds entren en el govern de París, aliats amb la socialista Anne Hidalgo, i Marsella, on acaben amb 25 anys de governs conservadors.

L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, aquest diumenge després de guanyar la segona volta de les eleccions municipals a París
L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, aquest diumenge després de guanyar la segona volta de les eleccions municipals a París / Julien de Rosa (Efe)

Els col·legis electorals de França han tancat aquest diumenge amb un enfonsament de la participació mai vist. L’abstenció en la segona volta de les municipals pot rondar el 40%, segons les estimacions demoscòpiques, en uns comicis marcats pel tsunami ecologista que anunciaven els sondejos i el revés del partit macronista.

Els verds entren en el govern de les tres principals ciutats després de guanyar la segona, Marsella, on acaben amb un quart de segle de governs conservadors, i la tercera, Lió, la gran esperança del partit del president Emmanuel Macron, mentre que a París ho faran aliats amb la socialista Anne Hidalgo. A més, conquisten Bordeus i Estrasburg i es queden a 227 de vots d’arrabassar Lilla a la històrica socialista Martine Aubry.

L’ona ecologista ha sigut la principal notícia de la jornada juntament amb la victòria de l’extrema dreta a Perpinyà, la seua primera presa de pes des de 1995. Els sondejos no s’han equivocat i el diputat de l’Agrupació Nacional, Louis Aliot, serà el pròxim alcalde d’aquesta ciutat, amb importants problemes socioeconòmics que la ultradreta espera convertir en plataforma electoral per a pròximes conteses.

La por de contagiar-se ja va provocar que en la primera volta, el passat quinze de març, acabara amb una abstenció de més del 55% del cens, una tendència que s’ha aguditzat en la segona ronda, en la qual a penes hi ha hagut campanya electoral per l’epidèmia. La baixa participació no oculta que el partit del president ha mostrat una enorme limitació territorial i suma un segon revés electoral sense el seu líder com a cap de cartell electoral, després d’haver sigut superat en les europees de 2019 per la ultradreta.

L’únic motiu de celebració en el macronisme va ser la victòria a Le Havre del primer ministre, Édouard Philippe, que cobra una dimensió particular enmig dels rumors que apunten al fet que eixirà del govern en els pròxims dies. Es conjectura que Macron prepara una àmplia remodelació de l’executiu per a donar-li un gir més social i ecològic amb el qual pretén afrontar els dos anys que li queden a l’Elisi. Una nova direcció que difícilment podria encarnar Philippe, una figura procedent de la dreta i que, sovint, ha assegurat que no està disposat a renegar de les seues conviccions.

També et pot interessar

stats