Espanya concedeix protecció temporal a 236.570 ucraïnesos en tres anys de guerra amb Rússia
El Creade de Torrevella acollirà la Casa d'Ucraïna a Espanya, un centre gestionats per ucraïnesos que servirà com a lloc de trobada, formació i assistència
Quan es compleixen tres anys de guerra a Ucraïna, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha presentat un balanç de l'actuació del govern. En els tres anys de conflicte, Espanya ha concedit protecció temporal a 236.570 persones, és el quart país de la Unió Europea en nombre de concessions (4,9% del total de la UE), segons dades del 2025 de Spain Questionnaire Blueprint Ukraine. “Espanya ha sigut un exemple de solidaritat i eficàcia amb el poble ucraïnés, compromés amb els drets humans i que, des del principi, ha desplegat un sistema d'acolliment i atenció urgent als qui han hagut de fugir de la guerra”, ha declarat la ministra Elma Saiz.
Resposta immediata i coordinada
Des del començament del conflicte, el 24 de febrer del 2022, Espanya va activar de manera immediata el mecanisme de protecció temporal, que permet resoldre les sol·licituds en un termini de 24 hores. A més, es van posar en marxa quatre centres de recepció, atenció i derivació (Creade) a Madrid, Barcelona, Alacant i Màlaga, on s'han atés 214.324 persones i s'ha documentat 124.924 desplaçats.
En els primers mesos de l'emergència, el sistema va duplicar la capacitat, amb la creació d'11.000 places addicionals en temps rècord.
A més, Espanya és el segon país quant a ucraïnesos que han passat pel Sistema d'Acolliment de Protecció Internacional i Temporal (SAPIT), en concret, ha oferit allotjament a 40.597 persones des de l'inici del conflicte. Hui dia, 6.172 persones romanen en els dispositius d'acolliment, principalment a famílies monoparentals i persones majors.
Casa d'Ucraïna d'Espanya a Torrevella
El president del govern, Pedro Sánchez, va anunciar dilluns a Kíiv, durant la visita oficial a Ucraïna, que Torrevella acollirà la Casa d'Ucraïna. El Creade de Torrevella acollirà un centre gestionat per persones de nacionalitat ucraïnesa que servirà com a lloc de trobada, formació, assistència, participació i retrobament amb els seus compatriotes, la seua cultura i, en definitiva, amb el seu país.
D'esta manera, Espanya amplia la xarxa d'Unity Hubs de la col·lectivitat ucraïnesa en l'exterior, seguint l'exemple del govern alemany, que en va anunciar l'obertura d'un a Berlín per a secundar i assessorar els ucraïnesos refugiats a Alemanya.
Integració educativa, laboral i sanitària
La integració dels desplaçats ha sigut una prioritat i des de l'inici del conflicte, 39.741 estudiants ucraïnesos han sigut escolaritzats en el sistema educatiu espanyol. I en l'àmbit laboral, 28.197 persones amb protecció temporal es troben donades d'alta en la Seguretat Social, amb una presència destacada en sectors com hostaleria, construcció, comerç i en informació i comunicacions.
A més, 91.492 persones desplaçades han rebut la targeta sanitària individual (TSI) per protecció temporal, la qual cosa garanteix el seu accés ple al Sistema Nacional de Salut en les mateixes condicions que els ciutadans espanyols.
Més de 1.500 milions d'euros invertits en protecció
Espanya ha destinat més de 1.530 milions d'euros per a fer costat a les persones afectades pel conflicte, comptant amb el cofinançament de la Unió Europea. A través del Fons d'Asil, Migració i Integració (FAMI) i el Fons Social Europeu (FSE), s'han sumat més de 237 milions d'euros addicionals.
A més, s'han habilitat subvencions directes a les comunitats autònomes per un total de 82,8 milions d'euros, destinades a cobrir les necessitats bàsiques dels desplaçats i proporcionar ajudes econòmiques als qui manquen de prou recursos.
Perspectives de futur
Davant la persistència del conflicte, la protecció temporal ha sigut prorrogada fins al 4 de març del 2026. Espanya continuarà col·laborant activament amb els seus socis europeus per a garantir una resposta solidària i eficaç.
Espanya participarà en la pròxima reunió de la Plataforma de Solidaritat per Ucraïna, que se celebrarà a Brussel·les el pròxim 27 de març, on es debatrà sobre el futur del mecanisme de protecció temporal, més enllà del 26 de març de 2026, el suport a les persones que decidisquen tornar a Ucraïna i la transició cap a estatuts de residència permanents en els estats membres.
