Espanya rebutja assistir a la presa de possessió de la presidenta de Mèxic perquè no han convidat el rei Felip VI
El govern defensa el monarca i cap de l'Estat davant de l'"exclusió inacceptable" a una cerimònia que serà històrica
Si res canvia, Espanya no estarà present en la presa de possessió de Claudia Sheinbaum, la primera dona que ocuparà el càrrec de presidenta a Mèxic. La decisió de no enviar cap representant a una cerimònia que serà històrica l'ha anunciada el Ministeri d'Afers Estrangers a través d'un comunicat, en resposta a l'"exclusió inacceptable" del rei espanyol, Felip VI, que no ha sigut convidat.
El govern espanyol ix amb esta decisió en defensa del monarca i cap de l'Estat després que les autoritats mexicanes hagen decidit deixar-lo fora de la presa de possessió de la presidenta electa, que tindrà lloc a Ciutat de Mèxic l'1 d'octubre, a pesar que tradicionalment és qui encapçala la delegació espanyola en esta classe d'esdeveniments. Argumenten per això que l'actitud del país llatinoamericà no s'entén.
La polèmica ha esclatat just enmig de la Setmana d'Alt Nivell que celebren les Nacions Unides (ONU), i ha agafat tant el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, a Nova York participant en diversos actes i reunions. Una d'eixes trobades va ser la que va mantindre este dimarts Albares amb els homòlegs del Brasil, Colòmbia i Mèxic per a analitzar la situació a Veneçuela. No ha transcendit, però, si el cap de la diplomàcia espanyola va parlar sobre l'exclusió de Felip VI de la presa de possessió de Sheinbaum amb la cancellera mexicana, Alicia Bárcena, tot i que sí que coincidiren.
Fonts de l'executiu sí que recalquen que el comunicat emés esta nit és en defensa del cap de l'Estat, en una reacció "lògica, clara i contundent". Recorden que Felip VI és qui acudeix a la presa de possessió dels presidents iberoamericans i és reconegut i volgut en eixa comunitat. Per tot això, insisteixen que el Govern d'Espanya ha fet el que havia de fer per una decisió que no s'entén, i ha assegurat que si Mèxic no convida el rei, no hi anirà ningú en representació d'Espanya. Sobre els motius pels quals Mèxic ha deixat fora el monarca, les fonts citades insten a fer la pregunta a les autoritats del país, al qual —recalquen— els uneixen estretes relacions.
En realitat, en el rerefons d'este mal gest cap a Felip VI hi ha una controvèrsia que va desencadenar-se el 2019 després que l'aleshores president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, li enviara una carta en què li exigia demanar disculpes pels abusos comesos pels colons espanyols durant la conquista d'Amèrica. Un extrem a què el govern de Pedro Sánchez va negar-se des del principi. "L'arribada, fa cinc-cents anys, dels espanyols a les actuals terres mexicanes no pot jutjar-se des de consideracions contemporànies", va assenyalar en un escrit en què deia rebutjar "amb tota fermesa" la missiva de López Obrador. El mandatari iberoamericà, de fet, s'ha queixat diverses vegades que no va rebre cap resposta i des d'aleshores les relacions diplomàtiques entre els dos països s'han refredat.
Sheinbaum va alinear-se a finals de juliol amb estes tesis que defensen que cal un perdó per part d'Espanya perquè la colonització va deixar "moltes massacres i violència", encara que va insistir a mantindre les relacions bilaterals.
