Els Estats Units confirmen que enviaran bombes de dispersió a Ucraïna
La Casa Blanca ha explicat que s'ha retardat aquesta decisió tot el que ha sigut possible, però defenen que les tropes ucraïneses necessiten munició d’artilleria convencional
Els Estats Units han confirmat aquest divendres que enviaran bombes de dispersió a Ucraïna a pesar de les crítiques d’Alemanya i les organitzacions com Human Rights Watch (HWR), que han mostrat la seua preocupació per aquest tipus d’armament sobre la població civil. L’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha explicat que s'ha retardat aquesta decisió tot el que ha sigut possible, però defenen que les tropes ucraïneses necessiten munició d’artilleria convencional perquè la quantitat de la qual disposaven s’ha reduït a causa de la contraofensiva que Kíiv va llançar a principis de juny.
Segons Sullivan, el govern ucraïnés va entregar a Washington "fa algunes setmanes" un document en el qual es comprometia que les seues forces armades només usaran aquestes bombes de dispersió en el camp de batalla i no en zones urbanes on hi puga haver conseqüències per als civils. Aquest tipus de munició consisteix en un contenidor que s'obri en l'aire i dispersa una gran quantitat de submunicions explosives sobre una àrea àmplia, que pot arribar a ser d'un radi d'entre 200 i 400 metres. El problema és que algunes d'eixes bombes no arriben a esclatar i queden colgades, de manera que poden detonar passats els anys quan un civil passa per la zona.
Preguntat sobre aquestes preocupacions, Sullivan ha dit que les bombes que els EUA entregaran a Ucraïna tenen una taxa de no explosió —les que fallen i queden enterrades— inferior al 2,5%. En contrast, les bombes de dispersió que suposadament ha fet servir Rússia tenen una taxa de no explosió d'entre 30% i el 40%, segons Sullivan.
Més de cent països, entre els quals membres de l'OTAN com França i Alemanya, s'oposen a l'ús de bombes de raïm i han ratificat la Convenció sobre Municions en Ram, que va entrar en vigor en 2010 i de la qual no formen part ni Ucraïna, ni Rússia, ni els Estats Units. Alemanya, que va ser un dels primers països a ratificar la Convenció, va expressar aquest divendres el seu desacord amb la decisió dels EUA. Per la seua banda, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha tractat de mantindre’s al marge i ha afirmat que és cada estat membre qui decideix de manera individual si entrega bombes de dispersió a Ucraïna.
