Els Estats Units ordenen l'eixida del personal no essencial de l'ambaixada a Ucraïna mentre la UE demana "no dramatitzar"
Kíev veu "prematura" la decisió i els ministres d'Afers Estrangers europeus es reuneixen a Brussel·les per a decidir com s'intervindrà en aquest context de tensió amb Rússia
La tensió en la crisi d'Ucraïna continua l'escalada a l'espera que la Unió Europea en fixe una posició comuna. Aquest diumenge, els Estats Units ha ordenat a les famílies dels empleats de l'ambaixada que abandonen el país i, igualment, ha començat a retirar el personal diplomàtic no essencial davant l'"amenaça continuada d'una acció militar russa". Així ho subratlla el departament d'Estat nord-americà en un comunicat, en què també recomana a tota la ciutadania estatunidenca que es trobe a Ucraïna que torne a casa i ha elevat l'avís de no viatjar a la zona.
Una mesura que ja té resposta de les autoritats ucraïneses, que l'han qualificada de "prematura" i de "cautela excessiva". El portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers del país, Oleg Nikolenko, assegura també que Kíev "pren nota" de la decisió dels Estats Units.
Però la potència nord-americana justifica la decisió en proves que apunten cap a una escalada bèl·lica a la zona. "Hi ha informes que Rússia està planejant una acció militar significativa contra Ucraïna i les condicions de seguretat, particularment a les fronteres d'Ucraïna, a Crimea i en les zones de l'est d'Ucraïna controlades per Rússia són impredictibles i es poden deteriorar sense avís", adverteix el departament d'Exteriors estatunidenc.
Subratlla, a més, que els estatunidencs han de ser conscients que una acció militar russa en qualsevol punt d'Ucraïna pot "impactar seriosament" en l'ambaixada del país i la capacitat per a prestar serveis consulars. Per això insta la població estatunidenca que es trobe al país a abandonar-lo utilitzant el transport comercial o de qualsevol altra opció privada disponible.
El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, el cap de la diplomàcia estatunidenca, indicava en una entrevista amb el canal CNN: "si una sola força addicional russa entra a Ucraïna de manera agressiva, es produirà una resposta àgil, severa i unida per part dels Estats Units i d'Europa".
Per la seua banda, el Regne Unit ha començat a imitar la maniobra dels Estats Units i ha iniciat la retirada de part del personal diplomàtic de l'ambaixada, segons ha informat aquest dilluns el Ministeri d'Afers Estrangers britànic. Els funcionaris han indicat a la BBC que no hi ha amenaces específiques, però que la meitat de la plantilla que treballa a l'edifici retornarà al Regne Unit.
En contrast, la Unió Europea no preveu retirar personal de l'ambaixada en aquest país de l'Est que s'ha convertit en epicentre de la tensió. Ho ha assegurat aquest dilluns l'alt representant de la UE per a Afers Estrangers, Josep Borrell, abans de la reunió que els ministres d'Exteriors europeus celebren a Brussel·les. El diplomàtic, a més, ha demanat no "dramatitzar": "No farem el mateix, perquè no tenim cap raó específica (...) No crec que hàgem de dramatitzar en tant que les negociacions continuen, i estan continuant. No crec que hàgem d'abandonar Ucraïna".
Els caps de la diplomàcia europea mantenen una trobada telemàtica amb Blinken perquè els explique les conclusions de la reunió celebrada el divendres amb l'homòleg rus, Serguei Lavrov, i els motius pels quals s'ha ordenat la retirada del personal no essencial de l'ambaixada estatunidenca a Kíev.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha intensificat durant el cap de setmana els contactes internacionals per a abordar la crisi ucraïnesa. Aquest mateix diumenge el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, li agraïa l'enviament de la fragata Blas de Lezo a la mar Negra i destacava la unitat després de parlar amb el mandatari espanyol sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna. La tensió diplomàtica està ocasionant també maldecaps en el sí del govern de coalició. Mentre el PSOE defensa la participació d'efectius espanyols a la zona Unides Podem, soci en l'executiu, s'oposa a qualsevol intervenció militar i demana diàleg.