Els Estats Units reactiven les sancions al petroli de Veneçuela per a pressionar Maduro
El país sud-americà parla d'"acció lesiva" després que Washington cancel·le la llicència general 44, que havia permés algunes operacions en mercats internacionals
Després de setmanes d'advertiments, els Estats Units ha complit aquest dimecres la promesa i ha recuperat les sancions al sector energètic de Veneçuela, que comporten restriccions a l'exportació de petroli i gas. Una resposta contundent al que Washington considera un incompliment flagrant dels compromisos del règim chavista per a poder celebrar eleccions lliures al país.
L'octubre passat, l'administració de Joe Biden havia alleujat les limitacions com a gest de bona voluntat i en un intent d'incentivar que el president veneçolà, Nicolás Maduro, complira el full de ruta per a acollir uns comicis democràtics segons el que es va pactar entre l'oposició i el chavisme a Barbados. Però la inhabilitació de la candidatura de la líder opositora María Corina Machado, vencedora en les primàries del seu partit, i el veto de les autoritats a la substituta que podia presentar-se en el seu lloc, Corina Yoris, ha acabat amb la paciència de la Casa Blanca. No obstant això, segons fonts estatunidenques, el govern de Biden no tira encara la tovallola i continua disposat a intentar reconduir el procés perquè les eleccions presidencials convocades a Veneçuela per al pròxim 28 de juliol tinguen un mínim de garanties democràtiques.
El règim de Maduro, per la seua banda, ha contestat que la decisió dels Estats Units de revertir parcialment l'alleujament de les sancions imposades a l'energia suposa una "acció lesiva" que no impedirà al país sud-americà continuar amb la recuperació econòmica. "És una acció lesiva contra Veneçuela [...] seguirem amb la nostra vida, amb una bona vida, continuarem amb la recuperació i es recuperarà Veneçuela més del que ja s'ha recuperat", ha dit als periodistes el president del Parlament, Jorge Rodríguez, que també és cap de la delegació del govern de Maduro en els processos de negociació política. Al seu parer, Washington s'ha donat a si mateix "dos tirs als peus", perquè la reimposició de restriccions —augura— tindrà conseqüències en l'àmbit migratori, amb els Estats Units volent frenar l'entrada irregular de veneçolans, i també en el pla energètic per posseir Veneçuela les reserves provades de petroli més grans del món.
Data límit: 31 de maig
Aquesta mitjanit (hora local a Washington) ha expirat l'anomenada llicència general 44, que durant els darrers sis mesos havia permés parcialment a Caracas vendre el seu gas i petroli en els mercats internacionals. Les companyies afectades per la cancel·lació ara del mercat tindran fins al 31 de maig per a tancar de manera ordenada les operacions incloses en aquesta normativa que decau.
En el seu lloc, el tresor estatunidenc ha emés la llicència 44A, que obliga les empreses estrangeres que vulguen fer negocis amb la petroliera estatal, Petróleos de Venezuela (PDVSA), a sol·licitar autoritzacions individuals que seran avaluades cas per cas. Washington podrà denegar aquests permisos quan considere que violen la seguretat nacional i els interessos de política exterior dels Estats Units. Les restriccions en cap cas afecten les operacions a Veneçuela de l'estatunidenca Chevron, que té una llicència especial des del 2022, quan la guerra d'Ucraïna va pertorbar el mercat global de cru.
Durant els últims sis mesos, Caracas ha ampliat els acords amb empreses estrangeres i la producció petroliera s'ha incrementat al país en un 18% en el primer trimestre de l'any.
Nou capítol en la relació
La fi de l'alleujament suposa un gir de la política de l'administració de Biden, que havia intentat desmarcar-se de l'estratègia de l'antecessor, el republicà Donald Trump (2017-2021), de posar pressió màxima sobre Veneçuela per a intentar enderrocar Maduro. El retorn de les sancions havia generat debat dins del govern demòcrata per la possibilitat que provocaren un augment de la migració cap als Estats Units i una alça dels preus de la gasolina, però ara ha pesat més l'opció de donar una resposta contundent al mandatari veneçolà.
Els Estats Units admeten que el chavisme sí que ha complit alguns compromisos electorals, com ara l'actualització del registre de votants o l'aval a les missions d'observació electoral. En desembre, a més, Washington i Caracas van tindre un intercanvi de presoners que va deixar lliure Alex Saab, presumpte testaferro de Maduro.
Però la justícia veneçolana ha mantingut la inhabilitació que pesa sobre l'opositora María Corina Machado i les autoritats han impedit que es registre la candidata alternativa, Corina Yoris, cosa que ha provocat fins i tot crítiques dels governs de Colòmbia i el Brasil, aliats de Maduro amb els quals Washington ha tingut contactes pròxims.
La Plataforma Unitària Democràtica (PUD), el principal bloc opositor, ha inscrit de manera interina per a les eleccions Edmundo González Urrutia i es troba en debats interns per a nomenar un candidat definitiu.
El Departament d'Estat dels Estats Units ha reiterat aquest dimecres en un comunicat l'exigència perquè "Maduro permeta que tots els candidats i partits participen en el procés electoral i allibere a tots els presos polítics sense més demora". "La fi de la llicència no ha de veure's com una decisió final que ja no creiem que Veneçuela puga celebrar eleccions competitives", han sentenciat fonts estatunidenques.
