Els EUA insten Hamàs a acceptar l'última l'oferta d'alto el foc d'Israel que considera "molt generosa"

Una diabetis o un constipat mal curat poden ser una sentència de mort a la Franja de Gaza, un territori amb el sistema sanitari desfet després de sis mesos de guerra. L'advertència l'ha feta Metges sense Fronteres. Alerta "d'assassinats silenciosos" per "malalties prevenibles" com pneumònies, el tancament de les unitats de diàlisi o la desnutrició greu en paral·lel al col·lapse dels recursos assistencials. En este escenari l'ONG denuncia que una incursió militar a Rafah, com la que des de fa mesos pronostica el govern israelià, seria "una catàstrofe insondable".

L'alto el foc que podria pausar la situació i normalitzar l'entrada d'ajuda sembla hui més prop que ahir. Hamàs continua revisant punt per punt al Caire l'última oferta d'Israel, que inclou un alto el foc de quaranta dies i l'alliberament de centenars de palestins a canvi dels ostatges israelians. Les sensacions dels mediadors d'Egipte i Qatar són bones. El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, i el ministre d'Afers Estrangers del Regne Unit, David Cameron, han instat el grup islamista a acceptar l'oferta que consideren "molt generosa". Els representants occidentals han posat pressió a Hamàs amb una reunió a Riad per a demanar l'alto el foc i l'alliberament dels ostatges amb els seus homòlegs de l'Aràbia Saudí, la Unió dels Emirats Àrabs, Qatar, Egipte i Jordània, a més d'amb el secretari general de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.

10.000 cadàvers soterrats entre enderrocs

Com cada dia, les notícies de les negociacions amaguen els drames individuals i el degoteig d'assassinats de civils que l'operació militar israeliana ha normalitzat a la Franja de Gaza. Les autoritats de l'enclavament, sota administració de Hamàs, han informat d'unes quaranta morts en les últimes hores que acosten a 34.500 la xifra total de víctimes mortals, vora el 70% dones i xiquets. El cos de Defensa Civil de Gaza ha elevat a 10.000 l'estimació dels cadàvers que continuen soterrats entre enderrocs. Fins ara en calculaven entre 7.000 i 8.000 cossos. Advertixen que l'augment de les temperatures i la descomposició afavorirà la propagació de malalties i epidèmies, complicant encara més la situació sanitària a la Franja.

La repressió escampa les protestes universitàries

La violència i la destrucció generalitzada amb què l'exèrcit israelià opera a la Franja de Gaza s'han projectat sis mesos després cap als campus universitaris dels països occidentals, tot revifant el debat sobre la llibertat d'expressió. La policia ha entrat a la Sorbona de París per a expulsar desenes d'estudiants propalestins que s'havien instal·lat amb tendes de campanya al pati de l'edifici principal per a protestar per l'actuació militar israeliana, dies després que l'alumnat bloquejara un altre centre universitari, el Sciences Po de París.

Entre l'alumnat europeu s'encén la protesta que ja s'ha generalitzat pel conjunt dels campus universitaris dels Estats Units, en forma d'acampades i manifestacions. La Universitat de Colúmbia, a Nova York, ha ordenat desallotjar el campament propalestí sota amenaça de suspendre el curs acadèmic als participants. Desenes d'alumnes han ocupat un dels edificis més importants del complex educatiu després que la direcció haja començat a aplicar suspensions.

El desmantellament d'estes protestes ha tret a la llum nous episodis de violència arbitrària, com les detencions amb ímpetu exagerat de professorat d'avançada edat que acompanya l'alumnat en actitud pacífica. Escenes que evoquen les imatges de la resistència civil en temps pretèrits, com les que van protagonitzar els estudiants contra la guerra del Vietnam.

La mobilització ha obert bretxes en el Partit Demòcrata. L'ala més esquerrana s'ha mostrat pròxima als estudiants, però la direcció del partit, inclòs el president Biden, han criticat els discursos d'odi. Això, a pesar que els episodis d'antisemitisme han sigut mínims i que entre els activistes hi ha molts jueus nord-americans.