Els EUA manté l'amenaça en cas d'incursió militar a Ucraïna contra Rússia, que exigeix que l'OTAN que es retire de Bulgària i Romania
La reunió entre els ministres d'Exterior de les dues potències no aconsegueix apagar la tensió a la frontera amb Ucraïna
Rússia nega que prepare una incursió armada imminent d'Ucraïna, comva afirmar aquest dimecres el president dels Estats Units Joe Biden. Així li ho ha explicat directament el ministre d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, al secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, en la reunió que han mantingut durant hora i mitja a Ginebra per tal de desinflar la tensió entre les potències per la crisi ucraïnesa.
Però les paraules del rus no han convençut la part nord-americana. Blinken les considera contradictòries amb el desplegament militar rus a la zona, de més de cent mil efectius, i ha instat Moscou a "retirar les tropes que té emplaçades a la frontera per a demostrar-ho".
Tot i definir com a "franc i substanciós" el diàleg amb el seu homòleg, ha advertit que els EUA consideraran una "invasió" qualsevol incursió de tropes russes en territori ucraïnés i ha avisat el Kremlin "de greus conseqüències i una condemna internacional" si tria la via del conflicte armat.
"Els Estats Units i Europa estan llestos per a trobar-se amb Rússia en qualsevol d'aquests dos camins", ha advertit Blinken després de la conversa amb el ministre d'Afers Estrangers rus, a qui segons ha explicat ha comunicat que Washington i els seus aliats europeus "continuaran fent costat a Ucraïna".
L'encreuament de declaracions no sembla haver rebaixat la crisi, sobre la qual les parts mantenen posicions allunyades i una dialèctica prebèl·lica que fan impressible l'escenari futur.
Al terme de la trobada, Lavrov, el primer a parlar, ha insistit a recordar que el Kremlin vol la retirada de les forces estrangeres de l'OTAN i del seu armament de Bulgària i Romania, com a garantia de seguretat que l'Aliança Atlàntica no continuarà expandint-se cap a l'est i renunciarà a incorporar també Ucraïna.
Poc abans de trobar-se amb Blinken, el ministre rus destacava que no venia a negociar, sinó per a recordar les demandes de seguretat del país, que Moscou va proposar en un document de nou punts al desembre. Segons el Ministeri d'Exteriors, les propostes russes "van ser formulades d'una manera totalment precisa que no admet cap mena de doble interpretació".
Lavrov ha explicat que la delegació nord-americana ha posat l'accent en els problemes de la frontera entre Rússia i Ucraïna —que Moscou atribueix a la inestabilitat interna del segon país—, "intentant condicionar tota la resta a la necessitat d'una desescalada". No obstant això, ha recordat que la part russa prendrà una decisió quan tinga respostes per escrit i no verbals, que segons ha explicat Blinken s'ha compromés a entregar la setmana vinent, sense tancar la porta a nous contactes diplomàtics.
Lavrov també ha acusat Occident de preparar "provocacions militars" tapades per una "campanya informativa antirussa" i ha lamentat que les declaracions de Biden, que ha predit una incursió russa a Ucraïna, puguen animar els "exaltats ucraïnesos".
Els últims anys, Rússia ha acusat l'OTAN d'incrementar la presència militar i el desplegament d'armament a prop de les seues fronteres, des dels tres països bàltics —Lituània, Letònia i Estònia— fins a Polònia, Romania i Bulgària, elements estratègics que Moscou considera una amenaça directa per a la seua seguretat.
En particular, Rússia ha condemnat l'emplaçament d'elements estratègics de l'escut antimíssils de l'OTAN a Romania, ja que aquests es poden remodelar fàcilment per a ser usats com a llançadores de míssils.
