Els EUA negocien una treva de sis setmanes a Gaza, en paral·lel a l'amenaça de l'exèrcit d'Israel sobre Rafah

Els Estats Units negocia els termes d'un nou intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins, que activaria una treva "d'almenys sis setmanes" a la Franja de Gaza. L'anunci l'ha fet el president dels EUA, Joe Biden, després de reunir-se a la Casa Blanca amb el rei de Jordània, Abdullah II. Biden assegura que "els Estats Units faran tot el possible perquè succeïsca", si bé ha admés que queden "llacunes". En tot cas, considera que la pausa militar permetria "construir una cosa més duradora".

El president estatunidenc assegura haver mantingut contactes per a "impulsar" l'acord tant amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, com amb líders d'Egipte i Qatar, mediadors de la part de Hamàs.

La nova proposta de treva, de moment un esborrany d'acord, conviu amb l'amenaça d'Israel d'estendre l'ofensiva a Rafah, l'últim refugi per a 1,4 milions dels palestins desplaçats, a l'extrem sud de l'enclavament. Tot després d'un primer avís que va matar vora un centenar de persones, en el curs d'una operació per a alliberar dos ostatges de Hamàs.

El rei de Jordània, Abdullah II, ha reivindicat davant del president dels EUA que la comunitat internacional no pot permetre un atac israelià a Rafah perquè provocaria una “catàstrofe humanitària”. Biden ha manifestat que "no hauria de dur-se a terme sense un pla creïble per a garantir la seguretat" de les persones refugiades, una posició similar a la qual va traslladar a primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, abans de l'atac aeri sobre Rafah i que aquest va desoir. Els Estats Units és el principal aliat diplomàtic i subministrador d'armes de Tel-Aviv, una relació preferent que sobreviu aparentment a prova de bombes i de cadàvers de civils innocents.

Pressions per a impedir l'ofensiva a Rafah

El fiscal de la Cort Penal Internacional Karim Khan, que investiga els possibles crims de guerra a Palestina, ha tornat a advertir que els conflictes armats tenen regles i que "aquells que infringisquen la llei hauran de retre comptes”. Els crims sota jurisdicció de la CPI inclouen els crims de guerra, de lesa humanitat, el genocidi i l'agressió (d'un Estat a un altre).

L'alt representant de la Unió Europea per a Afers Estrangers, Josep Borrell, ha demanat els 27 que no es donen més armes a Israel. Amnistia Internacional ha traslladat la petició directament al govern espanyol, després d'una investigació periodística d'Eldiario.es que certifica un enviament d'armes al novembre, quan la guerra ja havia començat.

Un pla per a pacificar la frontera amb el Líban

D'altra banda, França ha enviat a Beirut una proposta per a pacificar la frontera entre Israel i Líban, on té lloc un intercanvi de foc intermitent entre les tropes de Tel-Aviv i Hezbol·là (la milícia xiïta finançada per l'Iran). El pla, que avança Reuters, inclou traslladar els islamistes a deu quilòmetres de la frontera i la represa de les converses per a fixar definitivament la separació entre els països. Contempla tres fases, en un període de deu dies de desescalada, previ a l'inici de les negociacions.

Els combats entre Israel i Hezbol·là s'han agreujat des de l'inici de l'operació a Gaza, el 7 d'octubre. Ja s'han cobrat la vida de 200 persones al Líban (170 d'elles membres de Hezbol·là), i 10 soldats israelians, i han desplaçat desenes de milers de persones de les localitats pròximes.