Els EUA veten per tercera vegada la possibilitat d'un alto el foc a Gaza

Els Estats Units han tornat a vetar una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per a demanar "un alto el foc immediat" a la Franja de Gaza, a proposta d'Algèria. És la tercera vegada que ho fan, sota l'argument habitual —que podria reforçar a Hamàs— i amb un de nou: que perjudicaria les negociacions en curs per a una pausa militar condicionada a un nou bescanvi d'ostatges per presoners palestins. Egipte, un dels mediadors entre Israel i Hamàs, ha qualificat de "vergonyós" el vot en contra de Washington. El dret a veto dels EUA, una prerrogativa que atresora per la condició de membre permanent del Consell de Seguretat, ha fet descarrilar la iniciativa, malgrat el suport majoritari. El Regne Unit s'hi ha abstingut.

Els Estats Units asseguren que preparen una resolució pròpia en el Consell de Seguretat en què, per primera vegada, i després de més 29.000 morts, 70.000 ferits i la destrucció del 60% dels edificis de la Franja Gaza, demanara l'alto el foc. Això sí, serà de manera "temporal", "quan siga practicable", "basat en la fórmula que tots els ostatges siguen alliberats" i amb condemna expressa a Hamàs.

En la pràctica, la posició dels EUA suposa un aval perquè Israel puga continuar matant civils (més d'11.000 xiquets i adolescents) i destruint habitatges i infraestructures essencials (escoles, hospitals, canonades d'aigua potable) en la seua persecució contra les milícies islamistes. Aquesta invasió militar ha causat una crisi humanitària sense precedents, que ha forçat el desplaçament d'1,9 milions de palestins, la gran majoria amuntegats ara a Rafah, sota l'amenaça d'una ofensiva terrestre.

Cada dia que passa, a l'espera d'una fórmula retòrica que acontente les parts, Israel mata unes 240 persones de mitjana a la Franja de Gaza. En aquest escenari no és estrany que l'ambaixador palestí a les Nacions Unides haja qualificat la decisió nord-americana d'irresponsable i perillosa. Més enllà d'alguna crida d'atenció, principalment dirigides a minimitzar les baixes civils, l'administració demòcrata de Joe Biden ha donat llibertat de maniobra a Israel. El veto referma la posició de principal aliats diplomàtics de l'estat jueu, de què també són el principal subministrador d'armes.

Lluny de la diplomàcia de moqueta, la guerra continua. L'exèrcit israelià ha ordenat l'evacuació cap al sud de dos barris de la ciutat de Gaza i ha desplaçat fins a Khan Yunis, la principal ciutat del sud, una brigada paracaigudista, en un pas més en la preparació de l'ofensiva terrestre sobre Rafah. Segons Israel, allà hi ha quatre batallons de Hamàs. L'exèrcit, que ha posat data a l'ofensiva a primers de març, assegura que l'atac es produirà quan s'haja evacuat la població civil. Aquesta malviu amuntegada i suportant bombardejos que han acabat amb famílies senceres. Amnistia Internacional denuncia que no és possible l'evacuació perquè no hi ha cap lloc segur on anar a l'enclavament palestí.