L'expresident peruà Alberto Fujimori ix de la presó

L'alliberament del mandatari, condemnat a 25 anys per delicte de lesa humanitat, consuma el desafiament del govern del país andí al Tribunal Interamericà de Drets Humans, que s'hi oposava

L'expresident peruà Alberto Fujimori ix de la presó, aquest dimecres
L'expresident peruà Alberto Fujimori ix de la presó, aquest dimecres / Elio Riera (Reuters)

L'expresident del Perú Alberto Fujimori ha recuperat la llibertat catorze anys després d'haver sigut condemnat a 25 anys de presó per un delicte de lesa humanitat. L'home que va governar el país andí en l'última dècada del segle XX va eixir dimecres de vesprada del penal de Barbadillo, a Lima, per a complir una orde del Tribunal Constitucional que valida l'indult que li va concedir en 2017 l'aleshores president Pedro Pablo Kuczynski per motius de salut. La decisió ha estat envoltada de polèmica i seriosament qüestionada per alguns sectors, ja que contravé una ordre del Tribunal Interamericà de Drets Humans (TIADH). L'òrgan judicial s'havia mostrat en contra i havia demanat a les autoritats peruanes que s'abstingueren d'alliberar-lo.

Alberto Fujimori va presidir el Perú entre els anys 1990 i el 2000. Va ser elegit democràticament, però el 1992 va protagonitzar un autocolp d'estat que va fer girar el seu mandat cap a un règim dictatorial, quan el terrorisme colpejava el país amb més duresa. El 2009 va ser condemnat a 25 anys de presó per ser l'autor intel·lectual de les matances de Barrios Altos i de la Universitat Nacional Enrique Guzmán. Hui dia, el fujimorisme continua ben viu en una societat que està profundament dividida entre partidaris i detractors de l'expresident.

Des que el dimarts el Tribunal Constitucional ordenara la llibertat immediata de Fujimori, en una resolució signada per tres dels sis membre actuals i amb el vot diriment del president de l'organisme, Francisco Morales, el país esperava saber si el govern acataria la decisió judicial o si hi prevaldria el criteri del TIADH. L'ens havia publicat una resolució en què requeria a l'Estat peruà que no alliberara l'exgovernant, amb la finalitat de garantir la justícia per a les víctimes de violacions dels drets humans.

El govern del Perú, hores després de l'excarceració de Fujimori, va emetre un missatge breu a través del canceller, Javier González-Olaechea, i el ministre de Justícia, Eduardo Arana, en què ratificava l'adhesió a la Convenció Americana sobre Drets Humans —el conegut com a Pacte de San José— i assenyalava que havia acatat una sentència del TC.

Finalment Fujimori, de 85 anys, va abandonar el centre penitenciari amb unes ulleres nasals que el proveeixen d'oxigen. En el moment de l'eixida portava posada una màscara i, just després de travessar la porta, va abraçar la seua filla, Keiko Fujimori —la líder del partit fujimorista Força Popular— i el seu fill Kenji. Va saludar alguns dels presents pròxims a la família, a la defensa i al partit i ha entrat en un vehicle gris acompanyat dels fills i la nora.

Quan l'ex cap d'estat va deixar arrere l'últim control del penal, desenes de seguidors que l'havien esperat durant tota la jornada el van rebre amb víctors, música i focs artificials. L'expectació de l'alliberament era tal, que el cotxe es va quedar retingut durant prop de trenta minuts sense poder avançar pels carrers pròxims, envoltat de seguidors, policies i premsa.

Més tard, la família ha agraït a les portes del domicili de Keiko a l'expresident peruà Kuczynski, que va atorgar-li l'indult a Fujimori en 2017 per motius de salut. "Finalment, la justícia i la humanitat s'han imposat hui", ha afirmat Keiko entre aplaudiments de seguidors.

També et pot interessar

stats