Un centenar de morts durant una entrega d'aliments a Gaza

Soldats i blindats israelians han disparat contra una multitud famolenca que feia cua per al repartiment d'ajuda a la ciutat de Gaza. El ministeri de Sanitat, que gestiona el braç polític de Hamàs, denuncia que han mort més de cent palestins i 760 han resultat ferits, una xifra que pot continuar augmentant en les pròximes hores. L'Exèrcit israelià ha dit que estaven assaltant els camions d'ajuda i que suposaven "una amenaça" per a la distribució d'aliments. Hi ha informacions contradictòries sobre persones mortes en l'allau humana i per l'atropellament dels camions del comboi humanitari. L'incident ha fet que se supere la xifra de 30.000 cadàvers a la Franja de Gaza [n'eren 29.954 en el primer recompte de dijous] des del començament de l'ofensiva israeliana, en resposta a la massacre de Hamàs del 7 d'octubre (1.200 morts, 230 ostatges). Més d'11.000 dels palestins que han perdut la vida són menors d'edat. Tot, sense comptar els 8.000 desapareguts sota els enderrocs. L'atac israelià té lloc en mig d'una crisi humanitària sense precedents, que està causant les primeres morts per fam.

L'Hospital Kamal Adwan de Jabalia, un dels pocs que encara operava sota mínims en el nord de la Franja de Gaza, ha cessat els serveis després de la mort de quatre xiquets per deshidratació i desnutrició en les últimes 24 hores. Sense carburant no poden alimentar els generadors elèctrics que impulsen els respiradors i altres dispositius sanitaris. Set menuts més estan en risc greu al mateix recinte, segons informació del Ministeri de Sanitat de Gaza, controlat per l'ala política de Hamàs.

L'hospital, que va ser assetjat i atacat el desembre per l'exèrcit israelià, s'uneix a una llarga llista de centres mèdics inutilitzats per l'ofensiva de Tel-Aviv: 155 institucions sanitàries, 32 hospitals, 53 centres de salut i 126 ambulàncies. Israel ha matat 346 membres del personal mèdic, segons el recompte de les autoritats sanitàries de l'enclavament. La destrucció de la infraestructura sanitària i la falta de provisions d'energia, subministraments mèdics, aigua potable o aliments posa en risc la vida de molts dels 70.000 ferits que ha causat l'operació militar.

El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha condemnat l’atac d'Israel mitjançant un missatge en el seu compte d’X. “El que és inacceptable del que ha ocorregut a Gaza, amb desenes de civils palestins morts mentre esperaven aliments, subratlla la urgència de l'alto el foc”, ha escrit. Així mateix, ha demanat que l'ajuda humanitària entre “sense obstacles”, recordant que “el compliment del dret internacional humanitari és obligatori”.

Un de cada quatre palestins, en risc de fam extrema

Els supervivents s'enfronten a una crisi humanitària sense precedents. L'ONU assegura que un de cada quatre palestins està prop de la fam extrema. Amb l'ajuda entrant amb comptagotes pels dos passos habilitats en la frontera, alguns països i ONG estan llançant aliments en paracaigudes des de l'aire. Una opció a la qual valora sumar-se també els Estats Units, davant la situació crítica en què es troba bona part de la població. Tanmateix, els enviaments només apleguen a la part sud, als voltants de Rafah, on es concentren 1,4 milions de palestins desplaçats, d'una població de poc de més de dos milions. Vora 700.000 gazians continuen al nord de la Franja, on la crisi humanitària és encara més, pel difícil accés per al transport de subministraments i els continus combats.

El retorn dels desplaçats, principal obstacle per a la treva

Un alto el foc permetria l'entrada d'ajuda per a alleujar la situació. Les negociacions arrancaren la setmana passada a París, però no acaben de quallar. Hamàs ha oferit certa flexibilitat sobre la posició inicial. El grup islamista demana el retorn dels desplaçats al nord de l'enclavament palestí, així com "una clàusula clara" que incloga un cessament total de les hostilitats després d'una primera treva temporal, condicions que de moment Tel-Aviv no accepta.

L'esborrany pactat pels mediadors com a base de la negociació contempla una treva de 40 dies durant el mes sagrat de Ramadà, durant la qual s'alliberarien 40 ostatges israelians per 400 palestins; una proporció d'un per cada deu.

Els EUA recalca la il·legalitat dels assentaments israelians a Cisjordània

Els EUA, principal aliat diplomàtic i proveïdor d'armes d'Israel, ha marcat postura sobre Gaza amb un estiró d'orelles al govern de Benjamin Netanyahu sobre la gestió de la veïna Cisjordània. Washington ha insistit en el fet que considera que els assentaments israelians a la Cisjordània ocupada vulneren la legislació internacional i suposen un obstacle per a la pau, a través d'un pronunciament del portaveu del Departament d'Estat, Matthew Miller. La posició de l'administració Biden qüestiona així no només la política favorable als assentaments de l'executiu de Netanyahu, amb colons entre els seus ministres, sinó també la temptació de colonitzar el territori envaït a la Franja de Gaza.