Fam, fred i malalties: Gaza s'ha tornat inhabitable després de tres mesos de guerra

Tres mesos d'implacable guerra han deixat la Franja de Gaza pràcticament inhabitable. Els constants bombardejos i la destrucció generalitzada són només la punta de l'iceberg en la tràgica realitat de 2,4 milions de palestins: mentre els morts es compten per milers, els vius, quasi tots desplaçats, pateixen fred, epidèmies i una fam insuportable.

La colossal ofensiva per aire, terra i mar de l'exèrcit d'Israel contra la Franja de Gaza ha deixat en ruïnes gran part de l'enclavament i dos milions de gazians s'han vist obligats a desplaçar-se cap al sud, a pesar que les bombes també cauen sobre la zona.

La ciutat de Rafah, que fa frontera amb Egipte, alberga un milió de desplaçats. Famílies senceres —amb xiquets, ancians, malalts i discapacitats— s'han instal·lat en ple hivern en carpes improvisades, evitant com poden les inundacions provocades per les pluges, l'amuntegament de persones, el tall d'electricitat i, sobretot, la fam i la set.

"Gaza és inhabitable"

Els gazians "afronten els nivells més alts d'inseguretat alimentària mai registrats", assegura Martin Griffiths, secretari general adjunt d'Assumptes Humanitaris per a l'ONU.

"Per als xiquets en particular, les últimes dotze setmanes han sigut traumàtiques: No hi ha menjar. No hi ha aigua. No hi ha classes. Només els aterridors sons de la guerra, dia rere dia", afegeix. "Gaza simplement s'ha tornat inhabitable. La seua gent és objecte d'amenaces diàries a la seua pròpia existència, mentre el món observa", va deplorar en un informe.

La guerra va esclatar fa tres mesos, el 7 d'octubre de 2023, després d'un atac del grup islamista Hamàs contra Israel, que va deixar 1.200 morts, entre ells 36 xiquets, i 250 segrestats. 

Des de llavors, l'exèrcit d'Israel ha detonat 65.000 tones d'explosius sobre la Franja, que han causat prop de 23.000 morts, entre ells 10.000 xiquets i 7.000 dones, i més de 58.000 ferits, segons el govern de Gaza, controlat per Hamàs. Aquestes xifres podrien ser molt més elevades, considerant que unes 8.000 persones es troben desaparegudes sota els enderrocs.

Col·lapse total dels serveis de salut

Els gazians tenen prohibit eixir de l'enclavament, fins i tot si posseeixen una visa per a accedir a un altre país. Les eixides s'autoritzen amb comptagotes, després d'una sol·licitud oficial d'evacuació a través del Ministeri d'Exteriors del tercer país, utilitzant canals diplomàtics i ambaixades, en coordinació amb autoritats israelianes.

La tragèdia ocorre enmig del col·lapse dels serveis de salut en l'enclavament: 30 hospitals i 53 centres de salut de la Franja han quedat fora de servei, 121 ambulàncies han sigut destruïdes i 326 membres del personal mèdic han sigut assassinats.

Les poques clíniques que continuen funcionant ho fan sota mínims: la taxa d'ocupació de llits ascendeix al 350%, manca del 60% del material mèdic bàsic i molts dels pacients són atesos en el sòl, sense anestèsia, enmig de sales d'espera abarrotades per milers de desplaçats.

"Les condicions de treball són desastroses a causa de les interrupcions del subministrament d'aigua i aliments, i a la falta de seguretat" als hospitals, assegura Medhat Abbas, portaveu del Ministeri de Sanitat de Gaza.

Unes 400.000 persones van contraure malalties infeccioses i dels 6.000 ferits que necessiten ser atesos a l'estranger, només 650 han pogut eixir de l'enclavament, mentre molts bebés prematurs i malalts de càncer estan en risc de mort.

“Les generacions esdevenidores mai ho oblidaran”

"La comunitat humanitària s'ha quedat amb la missió impossible de fer costat a més de dos milions de persones, fins i tot quan el seu propi personal és assassinat i desplaçat, mentre continuen els talls a les telecomunicacions, les carreteres pateixen danys i es dispara contra els combois", lamenta Griffiths.

"Les generacions esdevenidores no oblidaran mai aquests noranta dies d'infern i d'atacs als preceptes més bàsics de la humanitat", adverteix en advocar per un cessament del foc immediat.