Finlàndia inicia la construcció d'un mur de 200 quilòmetres a la frontera amb Rússia
El Parlament finlandés ha posposat fins a aquest dimecres la votació decisiva sobre l'ingrés del país en l'OTAN
Finlàndia ha començat aquest dimarts la construcció d'un mur a la frontera amb Rússia, a l'encreuament situat a la localitat d'Imatra, al sud-est del país. El mur, que s'espera que estiga construït a darreries de juny, té una llargària d'uns tres quilòmetres. És una primera construcció de prova de cara a ampliar el traçat, encara que la construcció també preveu alçar tanques i instal·lar sensors de moviment.
Està previst que la construcció passe per terrenys de propietat privada. Per això l'Estat haurà de negociar amb els propietaris abans de continuar uns treballs que confien que s'expandisquen fins prop de 200 quilòmetres.
Finlàndia i Russa comparteixen una frontera d'uns 1.340 quilòmetres, la més extensa entre tots els països de la Unió Europea. La construcció del mur la va avalar una part important de l'arc parlamentari finlandés l'octubre del 2022, després que el govern socialdemòcrata de Sanna Marin el justificà per a controlar la possibilitat que augmente el pas il·legal.
Al setembre Finlàndia va aprovar tancar les fronteres als turistes russos, en plena escalada migratòria derivada de la mobilització parcial que anuncià el mateix mes el president Vladímir Putin, sumant-se així a les restriccions que abans van adoptar els països bàltics i Polònia.
Dos diputats obliguen a posposar la votació sobre ingrés de Finlàndia en l'OTAN
Precisament aquest dimarts el Parlament finlandés ha posposat fins hui dimecres la votació decisiva sobre l'ingrés del país en l'OTAN després que dos diputats del mateix govern van presentar una moció per a rebutjar el projecte de llei d’adhesió. Els dos diputats, membres de l'Aliança d'Esquerres (un dels cinc partits de la coalició governamental), han demanat que s'incloga en la llei una disposició que prohibisca l'estacionament d'armes nuclears i l'establiment de bases permanents de l'OTAN a Finlàndia.
Aquesta iniciativa contravé la línia oficial del govern de Sanna Marin, que en diverses ocasions ha declarat que no és partidària d'incloure condicions prèvies en el protocol d'adhesió per a no limitar el marge de maniobra en un futur. El president finlandés, Sauli Niinistö, màxim responsable de la política exterior i de seguretat del país nòrdic, juntament amb el govern, també és contrari a posar limitacions legals.
El govern finlandés vol que el Parlament aprove l'ingrés del país en l'OTAN abans d'acabar la legislatura, malgrat que dos dels trenta països aliats —Turquia i Hongria— encara no han ratificat l'adhesió de Finlàndia i de la veïna Suècia. El propòsit de l'executiu és deixar legalment tancat el cas abans de les eleccions del 2 d'abril, per a guanyar temps i culminar l'ingrés en l'Aliança al més prompte possible. Per tant, així només faltaria aconseguir el vistiplau d'Ankara i de Budapest.
