Directes
Ara en la televisió
VALÈNCIA ÉS MÚSICA

El forat negre supermassiu del centre de la Via Làctia va despertar fa 200 anys

El cos celeste va devorar gas i els objectes còsmics que transitaven prop

Imatge del centre de la galàxia obtinguda amb el telescopi Spitzer / JPL-Caltech, Susan Stolovy (NASA)

Al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu, Sagitari A, que va eixir de la letargia espacial fa 200 anys per devorar gas i altres desfetes còsmiques que es trobaven prop. La revista Nature ha publicat aquest dimarts el descobriment, que ha sigut possible gràcies a l'arreplega de dades del telescopi IXPE de la NASA.

Sagitari A s’estima que és quatre milions de vegades més massiu que el Sol, però és molt menys lluminós que els forats negres observats a altres galàxies fins ara, fet que suggeriria que no ha absorbit activament material al seu voltant. Així i tot, les dades d’IXPE apunten que aquest enorme forat es va despertar a principis del segle XIX i que durant un any va engolir els objectes còsmics que transitaven prop. Després d’aquest període d’activitat, Sagitari A va tornar al seu estat de tranquil·litat, segons va explicar el Centre Nacional de la Investigació Científica (CNRS) a França.

A la Terra no es va percebre cap efecte, ja que el forat negre està situat a més de 25.000 anys de llum del planeta, però un ressò de raigs X emés fa uns 200 anys ha sigut captat ara.

Els astrònoms van usar dades d'IXPE, que van revelar una emissió de raigs X relativament recent procedent de gegantescos núvols de gas a la rodalia del forat. La major part dels núvols còmics són freds i foscos, per la qual cosa els seus raigs X haurien de ser febles, però en el cas de les pròximes a Sagitari A brillaven de forma molt lluminosa.

El pròxim objectiu de l'equip és repetir les observacions i determinar els mecanismes físics necessaris perquè un forat negre passe d'un estat de “somnolència” a un altre d'activitat.

Ciència

També et pot interessar