França decideix si referma el gir a l’extrema dreta en la primera volta de les legislatives
La participació a les 17:00 hores s'ha situat en el 53,39%, vint punts més que la que es va registrar a esta mateixa hora en els comicis de 2022
França celebra este diumenge la primera volta de les eleccions legislatives, després que el president, Emmanuel Macron, va decidir avançar-les immediatament després de saber-se els resultats de les europees del 9 de juny, en les quals l'extrema dreta va aconseguir una victòria històrica. La segona volta de les legislatives se celebrarà el pròxim diumenge 7 de juliol.
Els francesos majors de díhuit anys (més de 49,5 milions de persones) estan citats a elegir els 577 diputats de l’Assemblea Nacional d’altres tantes circumscripcions uninominals que reuneixen al voltant de 125.000 electors de mitjana cadascuna.
Este sistema atorga escons específics reservats per als representants dels ciutadans expatriats. Espanya forma part de la cinquena circumscripció —al costat de Portugal, Andorra i Mònaco—, per la qual concorren un total de 13 dels 577 candidats.
Només a la Comunitat Valenciana hi ha censats més de 20.000 residents francesos —vora una cinquena part de tot l’Estat— per als quals s’han habilitat dos punts de votació, un per als electors residents a la província d’Alacant, a la seu el Liceu Francés del Campello, i un altre per als residents de les de Castelló i València, a la seu del Liceu de Paterna. Les oficines electorals estaran obertes des de les 8:00 fins a les 18:00 d’este diumenge.
Són dos dels catorze punts de votació habilitats a tot l’estat espanyol on podran exercir el seu dret de vot els 87.498 francesos que estan inscrits en la llista electoral.
Una porta oberta a l’extrema dreta de Le Pen
Les últimes enquestes han anticipat una clara victòria del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen (RN) amb els seus aliats conservadors dels Republicans (LR) que, dirigits pel seu president, Éric Ciotti, han fet saltar per l'aire el partit de la dreta clàssica.
Esta coalició d’extrema dreta podria reunir entre el 34 i el 37% dels sufragis, netament per davant del nou Front Popular que agrupa els quatre partits de l'esquerra —França Insubmisa (LFI), el Partit Socialista (PS), els Ecologistes i el Partit Comunista Francés (PCF)— que aconseguiria un 28-30 %.
En tercera posició, el bloc de la majoria eixint del govern de Macron s'hauria de conformar amb al voltant del 20% de les paperetes, mentre que Els Republicans, que no han acceptat el pacte amb RN quedarien amb un 6-7%.
Les enquestes d’esta setmana preveuen una participació elevada d’entre el 64% i el 67% de l'electoral, quasi 20 punts percentuals més que el 2022, quan els votants van representar el 47,51% de l'electorat en la primera volta.
Una prova de la forta mobilització és que s'han superat els 2 milions de sol·licituds de vot per procuració, un mecanisme que permet que una altra persona vaja a depositar el vot d'un elector en el seu nom a un col·legi electoral, el doble que en 2022.
Encara que formalment és el president de la República qui nomena el primer ministre que després forma el seu govern, la composició de l'Assemblea Nacional que isca d'estos comicis limitarà molt el seu marge de maniobra.
Si, com anticipen les enquestes, Macron deixa de tindre majoria en la cambra, haurà de nomenar un primer ministre que puga obtindre el suport de l'Assemblea, ja que perquè tiren avant els projectes de l'executiu necessiten el vot majoritari dels diputats.
El candidat a primer ministre de RN, Jordan Bardella, ha insistit en els últims dies en què no formarà govern llevat que els electors li donen una majoria absoluta en la cambra (289 diputats com a mínim), ja que en cas contrari no podria aplicar el seu programa perquè tot apunta que cap dels grups d'oposició li donarien suport.
Com funciona el sistema a dos voltes?
Al final de la primera volta d’este diumenge, quedaran elegits diputats aquells candidats que aconseguisquen més del 50% dels vots emesos en la seua circumscripció sempre que això represente almenys el 25% dels electors inscrits en el cens.
Si ningú ha obtingut la majoria absoluta dels vots, passen a la segona volta els dos que han acabat en les primeres posicions, així com els candidats que hagen aconseguit en la primera volta un nombre de vots equivalent almenys a un 12,5% dels electors inscrits en la circumscripció.
L'augment de la participació electoral respecte a 2022 afig incertesa als resultats de la primera volta, ja que quan el nivell de participació és relativament alt, com es preveu que ocórrega este diumenge, poden qualificar-se per a la segona volta tres o, en casos excepcionals, fins a quatre candidats. La participació a les 17:00 hores s'ha situat en el 53,39%, 20 punts més que la que es va registrar a esta mateixa hora en 2022.
En la segona volta s'emporta l'escó el que tinga més sufragis i els altres es queden fora. Per això és freqüent que un candidat, encara que s'haja qualificat, es retire si creu que té poques possibilitats per a evitar que siga diputat un candidat la victòria del qual vol evitar coste el que coste.
