França decideix entre la ultradreta de Le Pen o una gran coalició que acull des de la dreta als comunistes

França afronta este diumenge la segona volta de les eleccions legislatives anticipades que renovaran la composició de l’Assemblea Nacional, després que diumenge passat, en la primera volta, l'extrema dreta del Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen obtinguera una victòria històrica amb el 33,15% dels suports, doblant la xifra que va aconseguir en les legislatives del 2022 i relegant a una tercera posició el partit del president Emmanuel Macron.

RN es va imposar en 259 circumscripcions, enfront de 155 del Nou Front Popular (NFP) i les 62 de la coalició presidencial. Estos resultats van fer trontollar l’entorn del president francés, Emmanuel Macron, i han fet que els moviments de centre i esquerra —ja agrupats en el Nou Front Popular— arriben a la segona volta en un front comú per a evitar una majoria absoluta de la ultradreta.

Els últims sondejos, que allunyen el candidat del RN Jordan Bardella de la majoria absoluta, apunten cap a una gran coalició de partits amb ideals molt oposats com a única manera de governar el país. Bardella, per la seua banda, ja ha insistit que no formarà govern si no té majoria absoluta (289 diputats), amb l'argument que en un altre cas no podria aplicar el seu programa.

Si l’assoleix, però, es donaria un cas de difícil ‘cohabitació’, un escenari polític en què el president Macron es veuria obligat a nomenar primer ministre a Bardella, un polític amb idees extremes sobre immigració, posicionaments contraris sobre la guerra a Ucraïna o un allunyament de la UE a favor de la sobirania nacional.

Estes eleccions legislatives anticipades arriben després dels resultats de les europees del 9 de juny, en què els de Le Pen van aconseguir una victòria històrica espentant el president Macron a avançar-les en una decisió arriscada que ha obert la porta de l’Assemblea Nacional de bat a bat a una ultradreta enfortida.

Més de 200 renúncies per a evitar el triomf de Le Pen

Al tancament, dimarts passat, de les llistes per a la segona volta de les legislatives, es van retirar de la cursa fins a 218 candidats de la plataforma de Macron i de l'NFP. L’objectiu era evitar que l’RN puga arribar a la majoria absoluta, en un intent d’evitar una dispersió del vot en les circumscripcions en què tenia moltes possibilitats d'aconseguir escó el partit de Le Pen en una competició entre tres, i que d'esta manera eixe escenari passa a ser molt menys probable.

De moment, però, ja s'han assignat 76 diputats —dels 577 que conformen l'Assemblea— després d'haver obtingut majoria absoluta en les seues circumscripcions, la majoria provinents de les files de l'RN (37) i del Nou Front Popular (32).

Bardella s’allunya de la majoria absoluta i pren forma la gran coalició

Els sondejos dels últims dies —que preveuen una participació molt alta (68%) amb un 92% de votants segurs de la seua opció de vot— atribueixen a la ultradreta entre 205 i 240 escons, lluny d’eixa majoria absoluta. El conservador LR (Els Republicans), en quarta posició, n'obtindria 25-50, però una hipotètica suma amb el RN, continuaria sense resultar en una majoria.

En segon lloc quedaria el Nou Front Popular d'esquerra (NFP), amb entre 145 i 200 diputats, mentre que l'actual majoria macronista (Ensemble) cauria a la tercera posició, amb entre 95 i 160 escons. Els candidats independents o de xicotetes formacions regionalistes s'emportarien entre 15 i 27 escons.

Si eixos resultats es confirmen este diumenge, l'única opció de governabilitat de França seria el que es defineix com front republicà o gran coalició que reuneix tots els partits menys a la ultradreta.

No obstant això, les fortes diferències ideològiques i programàtiques en un arc polític que va de la dreta conservadora als comunistes i l'esquerra contestatària de la França Insubmisa han fet que els partits i dirigents no hagen volgut definir com portar eixa idea a la pràctica i s’han centrat en les seues respectives campanyes.

Marine Le Pen ha denunciat que eixe front en contra del seu partit "té l'únic objectiu d'impedir que l'Agrupació Nacional tinga la majoria absoluta" i que és una manifestació "contra el resultat" de les eleccions i per a "l'assalt" de l'Assemblea Nacional. "És l'assalt del Capitoli", va indicar en referència a l'atac contra la seu del Congrés dels Estats Units.

Temor als disturbis en la nit electoral

En els últims dies, més de 50 candidats i militants han patit agressions físiques durant la campanya de les legislatives abans del seu tancament este divendres a la mitjanit, i han provocat una trentena de detencions. És el balanç d’una campanya d'alt voltatge marcada per l'augment de les crides a oposar-se a la ultradreta i l'increment de missatges racistes o violents per part d'algunes veus de l'extrema dreta s'ha traduït en un nivell de virulència molt superior al d'altres comicis.

 "Hi ha un clima de gran violència", va admetre aleshores el ministre francés d'Interior, Gérald Darmanin, que ha afirmat témer que es produïsquen disturbis este diumenge a la nit quan es comuniquen els resultats dels comicis. 

Enmig d’este clima s’han mobilitzat a 30.000 policies i gendarmes, dels quals 5.000 estaran a París i en la seua àrea metropolitana, que romandran "el temps que faça falta", va afirmar.