França dona una victòria històrica a Le Pen, el bloc d'esquerra resisteix i penalitza Macron
Reagrupament Nacional (RN) obté un 33,15% dels vots, i dobla quasi la xifra de les legislatives del 2022, per davant del Nou Front Popular d'esquerra (NFP), que aguanta amb el 27,99%, i del bloc macronista (20,04%). La segona volta és el 7 de juliol
Marine Le Pen ha obtingut una victòria històrica en la primera volta de les eleccions franceses, davant de la qual el president Emmanuel Macron i diversos líders de l'esquerra, l'extrema esquerra i del centre han fet crides a la unitat per a evitar que l'extrema dreta aconseguisca la majoria absoluta.
El partit Reagrupament Nacional (RN) ha aconseguit un 33,15% dels vots, i dobla quasi la xifra que va aconseguir en les legislatives del 2022, clarament per davant del Nou Front Popular d'esquerra (NFP) i del bloc macronista.
El bloc d'esquerra i extrema esquerra, segona força política que uneix socialistes, ecologistes, comunistes i La França Insubmisa, aconsegueix un 27,99%. Resisteix bé, malgrat les divisions internes.
El bloc presidencial encapçalat per Macron, amb un 20,04% dels vots, ha passat en només dos anys de ser la primera força política a ser la tercera.
Els republicans, no alineats amb l'RN, han obtingut el 6,57% dels vots de forma aïllada i el 10,23% si se li sumen els vots d'altres candidats també de dretes.
La segona volta, pendent de si Le Pen tindrà o no majoria absoluta
El que ha quedat clar és que esta passada nit s'han assignat molt pocs dels 577 escons de l'Assemblea Nacional, i la immensa majoria es decidirà en la segona volta de diumenge que ve. De moment, l'RN està al capdavant en quasi 300 circumscripcions, per 133 de l'NFP i 61 de la coalició macronista.
En esta primera volta ja han resultat elegits 37 diputats de RN, 32 de l'NFP, dos del bloc macronista i tres per a LR i els seus aliats.
De cara a la segona volta, que se celebrarà diumenge que ve, l'RN i els seus associats disputaran 485 circumscripcions de les 577 que hi ha, i els seus candidats van acabar en la primera volta en primera posició en 297 d'elles.
Això dona una idea del potencial del partit de Le Pen, que tots els instituts demoscòpics preludien que serà, amb molta diferència, el primer grup polític en la pròxima Assemblea Nacional.
La qüestió que està oberta és si serà amb majoria absoluta, és a dir, amb almenys 289 escons, que és la condició que ha posat Le Pen i el seu candidat a primer ministre, Jordan Bardella, per a formar govern.
Un dels tres grans instituts de sondejos contempla, dins de les seues projeccions d'escons per a diumenge que ve, eixa hipòtesi d'una majoria absoluta dins de la forqueta possible. Li assigna entre 255 i 295 escons.
La coalició d'esquerres ha aconseguit que els seus candidats es qualifiquen per a la segona volta en 446 circumscripcions, encara que en primera posició únicament en 157 d'elles.
Els seus líders han anunciat que retiraran sistemàticament els candidats que hagen acabat en tercera posició i que hagen de concórrer amb un de RN amb possibilitats de guanyar.
El bloc macronista teòricament podrà disputar 319 circumscripcions en la segona volta, però només estava en primera posició en 69 d'elles.
Molts dels duels de la segona volta seran entre tres aspirants, per la qual cosa les possibles retirades estratègiques d'alguns candidats per a evitar la victòria d'uns altres poden ser decisives en algunes circumscripcions.
Tot això s'ha de concretar d'ací a dimarts a les 18:00 hores, quan es tancarà el termini per a la presentació de candidatures per a la segona volta.
La victòria de l'Agrupació Nacional és "inapel·lable"
La victòria de l'RN, la primera en unes legislatives, és "inapel·lable", segons el seu candidat a primer ministre, Jordan Bardella, que va demanar una mobilització per a aconseguir la majoria absoluta en la segona volta.
Le Pen, davant d'uns enfervorits seguidors en el seu feu electoral de Henin-Beaumont (nord), ha sol·licitat el vot el 7 de juliol per a aconseguir eixa majoria absoluta i que Macron no tinga un altre remei que nomenar el seu delfí com el pròxim cap de govern.
Per a Reagrupament Nacional, que ja havia guanyat les dos últimes eleccions europees, però mai unes legislatives, s'obri ara la possibilitat d'arribar al govern amb el major grup parlamentari, mentre que en l'actual cambra tenien únicament 89 escons.
Macron crida a la unitat contra l'RN
La victòria de l'RN, va generar un immediat missatge de Macron en un comunicat per a formar ràpidament "una àmplia unió clarament democràtica i republicana per a la segona volta, a fi de frenar la ultradreta".
Les paraules de Macron es van interpretar com una consigna perquè els candidats que s'hagen classificat en tercera posició en les diferents circumscripcions es retiren i demanen el vot per a evitar el triomf dels de l'RN.
Mélenchon: "La nostra consigna és clara: ni un vot de més per a l'RN"
En la mateixa línia es va manifestar el líder de La França Insubmisa (LFI), plataforma política situada entre l'esquerra i l'extrema esquerra.
Jean-Luc Mélenchon, un dels membres del Nou Front Popular i el dirigent esquerrà més crític amb Macron: "En totes les circumstàncies la nostra consigna és clara: ni un vot de més per a l'RN, ni un escó de més per a l'RN", ha afirmat Mélenchon, qui ha anunciat que la seua formació retirarà candidats en la segona volta si això ajuda al fet que no isca elegit un candidat de Le Pen.
En la mateixa línia, l'expresident socialista François Hollande, cap de l'Estat entre 2012 i 2017, ha reclamat "una unió tan àmplia com siga possible" perquè tots els electors, "més enllà de l'esquerra", defensen així els valors de la República Francesa.
Els Republicans (LR) no es decanten per cap dels dos grans blocs
En canvi, el partit conservador Els Republicans (LR), que ha saltat per l'aire a causa de l'aliança amb l'RN del seu president, Éric Ciotti, no vol decantar-se per cap dels dos grans blocs.
En un comunicat, els barons de l'RN, que han trencat amb Ciotti, han demanat el vot per als seus propis candidats quan poden presentar-se en la segona volta i en les circumscripcions on no siga possible, renuncien a donar consigna de vot.
La participació ha assolit el 66%, la xifra més elevada en una primera volta en eleccions legislatives des del 1981, en una mostra del gran interés que ha generat esta convocatòria anticipada entre els francesos.
