Gaza acarona amb els dits l'alto el foc, després de 46.000 morts
Les parts es reuneixen a Qatar per a tancar els detalls del pla, que ha espentat la imminent arribada de Trump a la Casa Blanca, que havia amenaçat amb "un infern" si Hamàs no alliberava els ostatges israelians
A punt de complir-se els dos anys d'ofensiva israeliana, amb vora 46.000 morts palestines, i després mesos d'avanços i retrocessos en les negociacions per a una treva, ara sí, Israel i Hamàs semblen a punt de fer el pas per a signar l'alto el foc a la Franja de Gaza. Una pausa militar condicionada a l'alliberament dels 98 ostatges, quaranta d'ells morts, que encara reté Hamàs.
Hamàs ha traslladat els mediadors que estava disposat a arribar a un acord per posar fi als combats. El ministre d'Afers Exteriors d'Israel, Gideon Saar, ha reconegut progressos als periodistes i des del govern de Tel-Aviv s'ha filtrat que hi ha negociacions avançades per a l'alliberament inicial de 33 ostatges.
"Pressionem fort per a tancar el pacte. Estem a punt que arribe a bon terme", ha indicat el president dels Estats Units, Joe Biden, davant la imminència de l'acord, que tindria lloc en els últims sospirs del seu mandat. En una línia similar, l'assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha dit que la negociació travessa una etapa "clau" i podria tancar-se esta setmana.
La presa de possessió de Donald Trump ha revifat les negociacions, que situen la seua incorporació formal a la Casa Blanca, el 20 de gener, com a data límit per a l'acord. Trump ha amenaçat amb "un infern", tret que Hamàs allibere els ostatges detinguts abans que prenga el càrrec.
Els negociadors van lliurar dilluns l'esborrany final i es reuneixen a Doha (Qatar) este dimarts per a tancar els detalls del pla, construït sobre la base de l'última proposta dels Estats Units. Entre els assistents de les reunions hi ha enviats tant de Biden com de Trump. El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha dit que la pilota està a la pista de Hamàs, que ha de presentar un pla de postguerra. Tanmateix, l'acord també ha de superar la pressió interna de l'alta més extremista del govern de Benjamin Netanyahu. El ministre de Seguretat Nacional israeliana, l'ultra Itamar Ben Gvir, ha demanat ajuda als seus aliats en l'extrema dreta per a frenar l'acord, que considera "horrible" i una "rendició".
Però mentre s'ultimen els detalls de l'acord l'ofensiva israeliana sobre la Franja de Gaza continua. Més de quaranta palestins han mort durant l'última jornada en els atacs contra la ciutat de Gaza, al nord de l'enclavament.
Alliberament inicial de 33 ostatges i retirada gradual de tropes
Segons els detalls de l'esborrany, filtrats des d'Israel, l'acord d'alto el foc suposaria alliberar en la primera etapa 33 ostatges, inclosos xiquets, dones (algunes de les quals són soldades), homes majors de cinquanta anys i ferits i malalts. Passats setze dies, s'iniciarien les negociacions sobre una segona etapa en què s'alliberaria la resta d'ostatges i es retornarien els cossos dels que estan morts.
L'acord suposaria la retirada gradual de les tropes (inclosos els corredors de Netzarim, al centre de Gaza, i de Filadèlfia, al sud) i el retorn dels residents desarmats al nord de Gaza, epicentre dels combats actuals, amb mecanismes de control per a assegurar-se que no entren armes. Un oficial israelià ha dit que militants palestins condemnats per assassinat o atacs mortals també serien alliberats, però que les xifres dependrien del nombre d'ostatges vius, que encara es desconeix. Les parts fa mesos que mostren certa predisposició a l'acord, que fins ara s'encallava sempre en les mateixes condicions: Hamàs sempre ha insistit que havia de suposar el final permanent de la guerra i la retirada d'Israel de Gaza, mentre que Israel assegurava que no posaria fi a la guerra fins que Hamàs fora desmantellat.
Israel va assaltar la Franja de Gaza després que combatents de Hamàs travessaren la frontera, l'octubre del 2023, mataren 1.200 persones i prengueren més de 250 ostatges, segons els registres israelians. L'ofensiva israeliana ha matat més de 46.000 palestins (més de la meitat, xiquets i dones), segons el recompte dels funcionaris de salut palestins (xifra que altres fonts eleven a 70.000 vides), que estima que hi ha 11.000 desapareguts sota els enderrocs. L'enclavament palestí és hui un territori devastat, on s'ha instal·lat la fam, hi ha greus problemes d'accés a l'aigua potable, i la gran majoria dels dos milions d'habitants s'ha vist forçats a un desplaçament continu que suporta en condicions precàries.
