Finlàndia fa el primer pas per a l'adhesió a l'OTAN

El president de Finlàndia, Sauli Niinistö, i la primera ministra, la socialdemòcrata Sanna Marin, han donat suport a l'ingrés en l'OTAN, en una decisió històrica que trenca amb més de huit dècades de no-alineament.

"Finlàndia ha de sol·licitar el seu ingrés en l'OTAN sense demora. Esperem que els passos a nivell nacional encara necessaris per a prendre aquesta decisió s'adopten ràpidament en els pròxims dies", van dir tots dos mandataris en un comunicat conjunt.

Aquest decisiu pas dona un ferm impuls al procés d'adhesió a Finlàndia, ja que la política de seguretat i defensa és una competència compartida pel president i l'Executiu. Només falta que la resta del govern de coalició i el parlament donen el suport oficial per a formalitzar la sol·licitud d'ingrés, la qual cosa podria succeir en els pròxims dies, donat l'ampli consens que existeix entre els partits polítics

La decisió té lloc després que els presidents de Finlàndia i Suècia —país que podria seguir els passos del primer— signaren una declaració de garanties de seguretat mútua davant una possible agressió russa amb el Regne Unit, un dels impulsos de l'OTAN, en sengles reunions amb el primer ministre britànic Boris Johnson. El pacte implica un compromís d'assistència mútua, inclosa l'ajuda militar, en cas d'atac armat o desastre natural, a més de més cooperació bilateral en intel·ligència militar, tecnologia, la compra d'armament i els exercicis militars conjunts.

Finlàndia comparteix una frontera terrestre que té al voltant de 1.340 quilòmetres amb Rússia i està a poc més de 400 quilòmetres de Sant Petersburg. El país nòrdic i la veïna Suècia mantenen des de fa anys la condició d'aliats, però no són membres de l'Aliança. Ara la invasió russa d'Ucraïna ha provocat un gir en la posició de tots dos, que estan disposats a renunciar a la seua tradicional política de no-alineament per a augmentar la seua seguretat.

Tots dos països nòrdics han redoblat els contactes bilaterals en les últimes setmanes per a coordinar una probable sol·licitud simultània, que podria rebre el vistiplau preliminar de l'OTAN durant la cimera que se celebrarà a Madrid el 29 i 30 de juny, encara que després haurà de ser ratificada pels 30 estats membres.

"Per a nosaltres unir-nos a l'OTAN no és anar contra ningú. Ens agradaria maximitzar la nostra seguretat d'alguna manera. Si Finlàndia augmenta la seua seguretat, no li la lleva a ningú", va afirmar després de la reunió amb Boris Johnson el president de Finlàndia, Sauli Niinistö.

Així mateix, va recalcar que Finlàndia i Suècia han sigut neutrals durant molt de temps per decisió pròpia, però ara aquesta neutralitat s'ha convertit en una exigència del Kremlin, la qual cosa representa "un canvi radical".