El govern de l'Iran decideix investigar l'enverinament de més de 1.200 xiquetes a l'escola

El govern de l'Iran s'ha decidit a investigar l'enverinament de més de 1.200 xiquetes des del passat novembre mentre estaven a escola. Com ja ha passat a l'Afganistan i al Sahel, hi ha grups radicals que volen negar el dret a l'educació a les dones. Els últims dies s'han multiplicat aquests enverinaments. Només aquest dimecres hagueren d'hospitalizar més de 100 xiquetes en huit col·legis i instituts de la ciutat d’Ardebil, tres escoles de Teheran, una en Parand i una altra en Kermanxah. Generalment només tenen símptomes lleus. 

Algunes anàlisis fetes a les víctimes indiquen que l'agent tòxic podria ser el nitrogen, un element molt present en els fertilitzants. L'enverinament de xiquetes ha generat gran malestar, que ja s'ha traduït en algunes protestes. S'afigen al moviment contra el govern de l'Iran iniciat al setembre per la mort de la jove Masha Amini en un comissaria.

Sí que hi ha consens quant als símptomes que s'han repetit reiteradament: maldecaps, palpitacions al cor, nàusees, marejos i a vegades la impossibilitat de moure les extremitats. Les afectades també coincideixen que abans d'emmalaltir van percebre una olor de taronja podrida i productes de neteja. Centenars de joves han sigut hospitalitzades fins ara amb “símptomes lleus” i no ha transcendit la mort de cap estudiant.

Missatges contradictoris de les autoritats iranianes

Enmig del pànic entre els pares, les autoritats iranianes llancen missatges contradictoris, es desdiuen i recorren a les habituals acusacions a “enemics” del país. El ministre de Sanitat, Bahram Eynollahi, ha afirmat que s'ha usat “algun tipus de verí moderat” en uns atacs que, per la seua banda, el viceministre d'Educació, Younes Panahi, ha qualificat “d’intencionats" per a tancar els col·legis de xiquetes. Panahi després ha reculat i ha assegurat que havia sigut “malinterpretat”.

D’altra banda, el ministre d'Interior, Ahmad Vahidí, ha dit que molts dels símptomes de les xiquetes són provocats per l'estrés i l'ansietat, i ha acusat els “enemics de l'Iran i els mitjans de comunicació estrangers” de provocar l'alarma pública. Vahidí és l'home al càrrec de la investigació d'aquests atacs amb gas, després que ahir el president de l'Iran, Ebrahim Raisí, ordenara aclarir “amb rapidesa” el que ocorre.

Malestar entre la població per les explicacions

La falta d'informació, la ineficàcia de les forces de seguretat i els desdits de les autoritats alimenten un creixent malestar entre els progenitors d'un país en el qual l'educació femenina no s'ha posat en dubte en dècades. De fet, el 60% de les universitàries iranians són dones, que en altres aspectes pateixen nombroses discriminacions masclistes.

Els vídeos de xiquetes hospitalitzades amb problemes per a respirar s'han fet virals en xarxes socials com Twitter, i esperonen els temors de la població. Davant la falta de certeses, han començat a circular tota mena de teories sobre l'origen i els objectius d'aquests atacs.

Algunes teories apunten a fonamentalistes que busquen venjança pel paper de les joves en les protestes deslligades per la mort al setembre de Mahsa Amini, després de ser detinguda per no portar ben posat el vel. 

Les alumnes de col·legis i instituts van participar en les protestes de marcat to feminista, es van llevar els vels, van cridar “dona, vida, llibertat”. La repressió estatal ha aconseguit apaivagar les protestes, en les quals han mort quasi 500 persones i per les quals quatre manifestants han sigut penjats. Però l'onada d'enverinaments ha fet que es tornen a sentir els crits de “mort a la República Islàmica”.