El govern de Milei descriu com a “idiotes” i “imbècils” les persones amb discapacitat
Els termes apareixen en una resolució de l'agència que defineix els criteris mèdics per a mesurar la incapacitat laboral
L'Agència Nacional de Discapacitat, dependent del Ministeri de Salut del govern de Javier Milei, ha qualificat les persones amb diferents graus de discapacitat d'“idiotes”, “dèbils mentals” i “imbècils” en una resolució publicada el mes passat en el Butlletí Oficial de la República Argentina i que ha tingut una àmplia difusió este dijous. Els termes apareixen en una resolució de l'agència Andis, que defineix els criteris mèdics per a mesurar la incapacitat laboral, requisit disposat des del setembre del 2024 per als qui perceben pensions no contributives.
Davall d'un apartat titulat “Retards Mentals”, classifica a les persones “d’idiota”, “imbècil” o “dèbil mental”, que pot ser “profund”, “moderat” o “lleu”, segons el seu nivell de discapacitat i determina que “li correspon pensió als quals presenten debilitat mental profunda o major”.
Set organitzacions argentines de drets humans i que representen les persones amb discapacitat, entre les quals es troben l'Associació Civil per la Igualtat i la Justícia (ACIJ) i el Centre d'Estudis Legals i Socials (CELS), van interposar el passat 3 de febrer un reclam administratiu en el qual van sol·licitar a l’Andis la derogació urgent de la norma “per violar els drets de les persones amb discapacitat”. En el reclam afirmen que la resolució “atempta de mode flagrant contra la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (...) posant en greu risc drets humans fonamentals”.
L'advocada del programa Drets de les Persones amb Discapacitat de la ACIJ, Agostina Quiroz, ha explicat a EFE que estes expressions “reprodueixen i reforcen prejudicis històrics que aguditzen la discriminació de les persones amb discapacitat”. I ha considerat que “resulta particularment problemàtic que siga l'Estat qui recórrega a eixos discursos, atés que és justament qui ha de combatre'ls”.
“Segons este model, la discapacitat s'entén com la interacció entre les característiques de la persona i les barreres presents en el seu entorn, per la qual cosa no es posa el focus en ella ni en la seua deficiència’, ni es pretén normalitzar-la a través de tractaments mèdics (com sí que fa el model mèdic), sinó que es posa el focus en la comunitat i en l'estat, que han de transformar-se per a assegurar la participació plena de les persones amb discapacitat”, ha agregat l'advocada.
