El govern de Veneçuela i l'oposició rebutgen celebrar noves eleccions presidencials
La proposta del Brasil i Colòmbia per a superar el conflicte no qualla entre les faccions, mentre l'antichavisme crida a manifestar-se massivament este dissabte "a més de 300 ciutats del món"
La crisi política oberta a Veneçuela arran de les eleccions presidencials, sobre els resultats de les quals discrepen el govern chavista i l'oposició, continua encallada quasi tres setmanes després i sense que, a més, s'hagen publicat les actes oficials que arrepleguen l'escrutini i acrediten el triomf de Nicolás Maduro. Des que el 28 de juliol la població va anar a votar massivament a les urnes, el país està partit en dos i les possibilitats d'una solució negociada semblen encara llunyanes.
La polèmica va esclatar al final de la jornada electoral, quan el Consell Nacional Electoral —controlat per l'oficialisme de Maduro— va proclamar la victòria de l'actual president sense mostrar documents que ho sustentaren. L'oposició liderada per María Corina Machado no va tardar a denunciar el que consideren un frau i, en les hores següents, van començar a reunir les actes que, segons diuen, acrediten que en realitat va guanyar el seu candidat, Edmundo González Urrutia. La Plataforma Unitària Democràtica (PUD) —que és la principal coalició opositora—, insisteix que han recopilat el "83,5%" d'estos informes gràcies a les persones que foren testimonis i membres de mesa en els comicis.
La tensió va anar en augment a mesura que passaven els dies, amb protestes massives als carrers que han derivat en enfrontaments amb les forces policials i s'han cobrat desenes de víctimes i centenars de detinguts. I a este brou de cultiu s'afegeixen els recels de la comunitat internacional, que ha alertat sobre la falta de transparència dels comicis, i els durs informes del Centre Carter, un observador autoritzat pel chavisme i les Nacions Unides que conclou que el procés no pot considerar-se democràtic en les condicions en què va celebrar-se.
Enmig de totes estes disputes, alguns països llatinoamericans han intentat intermediar per a trobar una eixida consensuada entre les dos parts. En esta premissa s'emmarca la proposta dels presidents del Brasil i Colòmbia, Luiz Inácio Lula da Silva i Gustavo Petro, que han advocat per celebrar noves eleccions a Veneçuela o, fins i tot, constituir un govern de coalició amb les dos faccions enfrontades que puga conduir el país a uns comicis lliures i amb garanties. La idea, però, no ha quallat ni per part del govern de Maduro ni per la de l'oposició antichavista, encara que per motius diferents.
En una roda de premsa, l'antichavista i principal valedora de González Urrutia, María Corina Machado, ha rebutjat cap repetició electoral o executiu de coalició i ha insistit que els resultats que donen per vencedor Maduro són fraudulents. "Les eleccions ja han tingut lloc i la societat veneçolana s'ha expressat en condicions molt adverses on hi ha hagut frau i, així i tot, hem aconseguit guanyar", ha argumentat la també exdiputada, que ha demanat "respectar la sobirania" de Veneçuela. "Acceptarien vostés que es cridara a unes altres eleccions en els seus respectius països?", ha llançat. En este context, més tard ha cridat la ciutadania veneçolana a manifestar-se dissabte a centenars de ciutats del planeta, en suport a la protesta convocada per a defendre la victòria que, insisteix, va obtindre González Urrutia en les urnes. El 17 d'agost serà "un gran dia", ha assegurat Machado, que preveu una afluència massiva "a més de 300 ciutats al voltant del món". "I ací, a Veneçuela, seran desenes de ciutats on ens trobarem i ens abraçarem, perquè el món veja la força que tenim, perquè al règim li quede clar que no ens detindran", ha conclòs.
González Urrutia, com a banderer de l'antichavisme majoritari, ha exigit este dijous al mandatari bolivarià que "no demore més la transició en pau" que —ha recalcat— el país va triar en les presidencials del 28 de juliol, en referència a la victòria que assegura haver obtingut en els comicis. En un vídeo publicat en xarxes socials, l'aspirant opositor al govern veneçolà ha dit que "la decisió de continuar ignorant la voluntat del poble expressada en les urnes el 28 de juliol afecta" la democràcia del país, així com l'economia. Així, ha acusat Maduro d'estar "jugant amb la vida de milions" de veneçolans.
També el dirigent bolivarià ha tancat la porta a repetir els comicis i ha carregat contra els Estats Units en considerar que "pretén convertir-se en l'autoritat electoral" de Veneçuela, després que Washington reiterara que reconeix com a guanyador de les presidencials l'antichavista Edmundo González Urrutia i no a ell a pesar que l'autoritat comicial l'ha declarat vencedor per l'ens comicial. Així, Maduro ha acusat l'homòleg estatunidenc de formar part de la "diplomàcia imperial" i "intervencionista" que —ha assenyalat— té Washington, després que este dijous el país nord-americà "ha deixat atònit al món" quan Biden s'ha mostrat partidari de celebrar noves eleccions a Veneçuela i, posteriorment, un portaveu de la Casa Blanca ha aclarit que el mandatari en realitat volia dir que és "absurd" que encara no es publiquen les actes. "El president Biden declara, de manera intervencionista, sobre els assumptes interns de Veneçuela (...) i, a la mitja hora, ho desmenteixen uns portaveus. (…) Al final, qui mana als Estats Units?" s'ha preguntat el líder chavista.
