La Gran Barrera de Coral d'Austràlia ix de la llista de patrimoni en perill de la Unesco

La Gran Barrera de Coral d'Austràlia, el sistema coral·lí més gran del món, ha quedat fora de la llista de patrimoni mundial "en perill" de la Unesco, un inventari periòdic que elabora aquest organisme adscrit a les Nacions Unides per a advertir dels llocs que tenen risc de ser destruïts per conflictes armats, catàstrofes naturals o l'acció humana.

Tot i que reconeix els esforços que les autoritats han dut a terme en l'últim any per a preservar aquest valuós ecosistema situat en el nord-est d'Austràlia, la Unesco —l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura—, alerta que encara segueix sota "amenaces greus" per la contaminació i l'escalfament dels oceans que atempten contra la conservació. Per això insisteix que cal adoptar "accions urgents i sostingudes" per a enfortir la resiliència de la Gran Barrera, segons consta en l'esborrany d'un informe publicat dilluns a la nit. També insta a complir les 22 recomanacions donades l'any passat, deu d'elles prioritàries, per a millorar els problemes de pesca comercial amb xarxes d'art de fons i de la qualitat de les aigües, que s'han deteriorat per culpa de l'agroramaderia, entre altres aspectes.

El primer ministre australià, el laborista Anthony Albanese, ha remarcat que el document de la Unesco destaca els "importants avanços" realitzats en matèria de canvi climàtic, qualitat de l'aigua i pesca sostenible, que situen a l'escull de coral en una senda més sòlida i sostenible.

Fa anys que Austràlia pressiona per a mantenir la Gran Barrera, que aporta a l'economia nacional uns 6.000 milions de dòlars australians (3.638 €) i genera 64.000 llocs de treball, fora de la llista en perill d'extinció. Argumenten que incloure-la podria restar-li part de l'atractiu turístic. La Unesco va dir al novembre que l'escull s'havia de posar en l'inventari després de la proliferació de l'emblanquiment dels corals, un procés que ocorre quan perden pigmentació a causa de l'estrés que pateixen, per canvis en les temperatures, la composició de l'aigua o agents infecciosos. Però en l'últim informe, l'organització "valora" els compromisos i les accions inicials del govern australià per preservar l'escull. L'any vinent, 2024, tornarà a examinar i avaluar la situació d'aquest espai tan emblemàtic.

Un futur incert

Amb una extensió de 2.300 quilòmetres en la costa oriental d'Austràlia i reconeguda com a patrimoni de la humanitat des de 1981, la Gran Barrera es troba amenaçada per la crisi climàtica que ha provocat sis episodis d'emblanquiment de coral pel calfament de les aigües des de 1998. El comité del patrimoni de la humanitat està preocupat pel seu estat i en dues ocasions (2013 i 2021) ha evitat classificar-la dins de l'apartat "en perill" per a no posar en risc l'estatus de patrimoni de la humanitat i, de passada, el poder d'atracció al turisme.

Llar de 400 tipus de coral, 1.500 espècies de peixos i 4.000 varietats de mol·luscos, l'ecosistema va començar a deteriorar-se en la dècada de 1990 pel doble impacte del calfament de l'aigua de la mar i l'augment de l'acidesa a causa de la presència major de CO₂ en l'atmosfera.

El govern laborista de centreesquerra ha compromés vora 730 milions d'euros per a protegir l'escull, ha retirat el finançament federal per a les preses i ha denegat el permís per a una mina de carbó que, segons va dir, podria haver afectat la qualitat de l'aigua de la zona. D'altra banda, la filial australiana de l'ONG World Wildlife Fund (WWF) ha exigit més esforços governamentals per a preservar-la, ja que els científics i experts alerten d'un altre blanqueig massiu de corals en l'estiu austral per culpa del fenomen del Niño i de la crisi climàtica.