Almenys 13 morts en un atac a l'hospital d'Al-Shifa, el més gran de Gaza
Hamàs acusa Israel de l'atac al complex, que dona recer a milers de refugiats, i assegura que els tancs envolten altres hospitals de la capital de la Franja
"Un atac directe" al complex de l'Hospital Al-Shifa de Gaza ha matat 13 persones i ha causat desenes de ferits, segons l'Oficina de Comunicació del Govern de Gaza, controlada per Hamàs, que assegura que forces israelianes s'estan acostant al centre i exigeixen la seua evacuació. L'Organització Mundial de la Salut han confirmat que s'està bombardejant l'hospital, on a més del personal mèdic i els pacients hi ha desenes de milers de persones instal·lades als voltants, buscat refugi.
Les autoritats de la Franja informen del fet que tancs israelians estan envoltant els "hospitals infantils, oftalmològics i de salut mental d'Al Rantisi i Al Naser", també a Gaza, "des de totes les direccions". Israel, que acusa Hamàs d'amagar-se en instal·lacions sanitàries i educatives, no ha donat la rèplica, de moment, a l'acusació sobre l'atac. Un oficial, citat per Reuters, assegura que faran "tot el possible" per evitar afectar a la població civil. Denuncia que els militants de Hamàs han amagat centres de comandament i túnels sota Al-Shifa i altres hospitals, acusacions que Hamàs nega.
"Milers de pacients, personal mèdic i persones desplaçades estan atrapades dins dels hospitals sense aigua ni aliments i exposats a la mort en qualsevol moment", ha advertit dir el portaveu del departament de Sanitat de Gaza, que assegura que durant la nit també es va atacar l'Hospital Al-Rantisi, especialitzat en atenció infantil.
Els combats a la Franja continuen centrats en la capital, on Israel presumeix d'haver conquerit un bastió de Hamàs, que donava accés a una extensa ruta de túnels, i d'haver matat cinquanta milicians, entre els quals assegura que hi ha efectius del cos d'elit de les milícies d'Al-Aqsa, el braç armat del grup islamista.
Pauses sí, alto el foc no
La Casa Blanca ha anunciat que Israel començarà a fer pauses de quatre hores diàries en les operacions militars per a facilitar l'evacuació de civils al sud de l'enclavament. Però el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha frenat les expectatives d'un alto el foc, assegurant que seran pauses disperses, sense un pla predeterminat.
Les principals ONG i organitzacions internacionals que operen a la Franja, com Metges sense Fronteres, Oxfam o Amnistia Internacional ha denunciat que les pauses no són suficients per a atendre la situació d'emergència sanitària que viu la població ni per a investigar els possibles crims de guerra que s'han comés.
Rècord de morts infantils i de treballadors de l'ONU
La situació a la Franja està trencant rècords negatius en les catàstrofes humanitàries. L'acumulació de morts infantils en el primer mes de guerra (més de 4.000 menors d'edat palestins, sobre un total de 10.000 adults de l'enclavament) supera els registres mensuals en conflictes com els de l'Iran, l'Afganistan o Ucraïna. L'ONU ha confirmat la mort de cent treballadores i treballadors de la missió de les Nacions Unides a la Franja (UNRWA) en els atacs israelians, una xifra de baixes inèdita. D'acord amb l'organització, la majoria d'ells han perdut la vida a les seues cases i al costat de les seues famílies.
L'economia palestina ha perdut en un mes el 4% del PIB, un fet que no té comparació amb cap altre conflicte anterior, segons l'ONU, que pronostica un descens del 8% de l'economia palestina, si la guerra dura un mes més i del 12% si es prolonga a l'any que ve. En els pitjors anys de la guerra de Síria, la caiguda era d'un 1% mensual, i a Ucraïna es va perdre 20% en un any sencer.
La guerra de Gaza contagia Cisjordània
La guerra a la Franja de Gaza ha contagiat la veïna Cisjordània, l'altre enclavament palestí, on la xifra de palestins morts s'ha disparat des del 7 d'octubre. Díhuit han mort en les noves incursions de l'exèrcit israelià en l'última jornada. L'episodi més greu s'ha viscut a Jenín, on catorze palestins han perdut la vida i vint més han resultat ferits en una operació de l'exèrcit israelià, que ha acabat amb enfrontaments armats amb milícies palestines.
Cisjordània, que les Nacions Unides considera un territori ocupat militarment per Israel des del 1967, viu el pitjor episodi de violència des de la segona intifada (2000-2005). Més de 180 palestins han mort en incidents violents amb les tropes de Tel-Aviv (nou d'ells assassinats per colons) i 2.400 han resultat ferits des del començament de la reacció militar d'Israel contra Hamàs. Les baixes mortals palestines s'aproximen a les 400 des del començament de l'any, el més letal en les últimes dues dècades a l'enclavament, que gestiona Al Fatah, estructura política rival de Hamàs.
Intercanvi de foc a les fronteres d'Israel
El conflicte bèl·lic també ha escalat a les fronteres d'Israel amb el Líban i Síria, on les tropes de Tel-Aviv s'enfronten diàriament a intercanvi de foc i al llançament puntual de projectils. Israel ha atacat una organització siriana, en resposta al presumpte atac amb dron a una escola a la frontera del mar Roig, on en les últimes setmanes també ha repel·lit diversos llançaments de míssils des del Iemen. El ministre d'Exteriors de l'Iran, Hosein Amir Abdolahian, ha afirmat que l'expansió de la guerra “s'ha convertit en inevitable”.
