Les guerres d'Ucraïna i el Sudan eleven la xifra de refugiats en el món al rècord de 110 milions

El volum total de refugiats i desplaçats interns en tot el planeta ha arribat a 110 milions, una xifra rècord alimentada per conflictes bèl·lics recents com els d'Ucraïna o el Sudan. Són dades arreplegades en l'informe anual de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), publicat aquest dimecres. El document, que com és habitual es difon pocs dies abans que se celebre el Dia Mundial dels Refugiats el 20 de juny, també destaca un augment anual sense parangó des que l'organisme es va fundar el 1951. Sols durant 2022 s'ha passat de 89,3 milions de refugiats i desplaçats a 108,4, un increment de 19,1 milions en només un any.

En la primera meitat de 2023 la quantitat ha continuat creixent fins als 110 milions, principalment a causa de noves crisis com la guerra del Sudan o situacions en deterioració com les de Myanmar (Birmània), segons les dades presentades en roda de premsa per l'alt comissionat d'Acnur, l'italià Filippo Grandi. "La retòrica que diu que molts refugiats fugen a països rics està molt equivocada: en realitat és el contrari", ha explicat l'expert, que ha subratllat alhora que un 76% d'aquestes persones es refugia en països de baixos i mitjans ingressos. I també són àmplia majoria —set de cada deu— els que fugen a nacions veïnes a la d'origen.

Més de 35 milions de refugiats en altres països

Dels 108,4 milions fugits de les seues llars en 2022 per conflictes, desastres naturals i altres crisis, Acnur assenyala que 62,5 són desplaçats interns que es queden al país d'origen i 35,3 busquen refugi en altres territoris. A això se sumen 5,4 milions de sol·licitants d'asil i 5,2 de "persones en necessitat de protecció internacional", una categoria especial de persones que no tenen exactament estatus de refugiat, però sí que estan en situació molt similar. Agrupa sobretot els veneçolans establits majoritàriament en altres països d'Amèrica. "Els conflictes s'inicien amb massa pressa i es busca solucionar-los amb massa lentitud. El resultat és devastació, desplaçament i angoixa per a aquests milions de persones desarrelades a la força", ha analitzat Grandi.

Turquia és el país que més refugiats acull —3,6 milions, molts d'ells sirians—, seguit per l'Iran amb 3,4 milions —gran part procedents de l'Afganistan— i per Colòmbia amb 2,5 milions de refugiats, principalment veneçolans. Paral·lelament, el país del qual més persones han fugit és Síria amb 6,5 milions, seguit d'Ucraïna i de l'Afganistan amb 5,6 milions cadascun. En quarta posició se situa Veneçuela (5,4 milions) i, a continuació, Sudan del Sud (2,2 milions) i Myanmar (1,2 milions), segons les estadístiques de finals de 2022. Ací encara no figuraven els prop de mig milió de refugiats causats pels dos mesos de conflicte armat que arrossega el Sudan.

L'Àfrica, principal font i destinació

El 90% dels refugiats i desplaçats interns procedeixen de països en desenvolupament, recorda l'informe. Així, situa a l'Àfrica subsahariana com la regió principal tant d'origen (27,2 milions) com de destí (25,3 milions) d'aquestes persones. Europa és l'origen de 9,1 milions i la destinació de 17,3 milions, mentre que d'Amèrica procedeixen 6,1 milions de refugiats i desplaçats, tot i que el continent és alhora lloc d'acolliment per a 6,7 milions.

L'agència de l'ONU destaca en el balanç anual que la invasió russa d'Ucraïna va generar el flux més ràpid de refugiats des de la Segona Guerra Mundial, igualant en sols dotze mesos l'èxode ocasionat pels primers quatre anys de guerra civil a Síria.

L'informe també indica que els Estats Units es manté com el país que més sol·licituds d'asil va registrar l'any passat (730.400), seguit des de lluny per Alemanya (217.800), Costa Rica (129.500) i Espanya (118.800). Els principals països d'origen de sol·licitants d'asil són Veneçuela (264.000), l'Afganistan (208.500), Cuba (194.700) i Nicaragua (165.800), segons les xifres d'Acnur.