Hamàs allibera quatre soldades en el segon intercanvi d'ostatges amb Israel
El grup islamista les ha entregades a la Creu Roja en una cerimònia multitudinària per a complir l'acord d'alto el foc amb el govern de Netanyahu, que excarcera a canvi 200 palestins condemnats
Les Brigades Al-Qassam, el braç armat del grup islamista Hamàs, han alliberat este dissabte una nova tanda d'ostatges israelianes retingudes a la Franja de Gaza, quatre soldades. Este gest, que s'ha materialitzat en una cerimònia multitudinària organitzada a la plaça de Palestina de la Ciutat de Gaza i davant de centenars de persones, forma part de l'acord per a l'alto el foc iniciat diumenge passat a l'enclavament després de quinze mesos de guerra.
Són Liri Albag, de dènou anys; Karina Ariev, de vint; Daniella Gilboa, de vint; i Naama Levy, de vint. Les capturaren el 7 d'octubre del 2023 a la base militar Nahal Oz, a un quilòmetre de Gaza, on complien amb el servei militar obligatori. Estaven juntes en estes instal·lacions al costat de la frontera entre Israel i Gaza, quan els soldats palestins encapçalats per Hamàs travessaren la línia divisòria i atacaren per sorpresa el territori israelià. En esta ofensiva sense precedents en dècades, mataren 1.200 persones i en segrestaren 251. El punt d'observació de Nahal Oz, a només un quilòmetre de Gaza, va ser un dels primers que els islamistes van atacar. Van matar 66 soldats, entre ells quinze de les observadores, inclosa l'hispanoisraeliana Maya Villalobo, i en segrestaren sis més, com Daniela. El treball d'estes militars consistia a vigilar els moviments sospitosos dels milicians al costat de la frontera, amb l'objectiu de garantir la seguretat de les comunitats i ciutats pròximes.
Les quatre joves, que apareixien somrients i en bon estat de salut, han saludat des d'un escenari els centenars d'assistents, amb banderes palestines i de les milícies, congregats allí per a rebre-les. Des de primera hora del matí, els braços armats de Hamàs i la Jihad Islàmica han desplegat desenes de milicians a la plaça de Palestina en preparació per al lliurament de les militars israelianes. Han arribat a bord de vehicles, que s'han disposat en files, armats i emmascarats davant d'un escenari col·locat en un dels extrems de l'espai, portant els emblemes de les milícies Al-Qassam i Al-Quds, segons la retransmissió en directe de la cadena Al Jazeera. Sobre l'escenari es llegia en hebreu la frase "El sionisme no guanyarà" i, davant d'ell, hi ha apostats efectius per a allunyar del lloc el públic que es congrega portant banderes de Palestina i de Hamàs.
Dos treballadors de la Creu Roja han eixit dels tot terrenys en què han arribat i han pujat a la tarima per a firmar un document al costat dels milicians que supervisaven el procés. Ara, l'organització humanitària portarà les quatre xiques a territori d'Israel, on es reuniran amb les famílies en un punt preparat per l'exèrcit prop de l'enclavament palestí. La trobada ocorrerà en el punt de recepció de la base militar de Reim, a uns set quilòmetres de la frontera amb la Franja de Gaza i on ja van portar les tres primeres ostatges posades en llibertat diumenge passat.
El Fòrum de les Famílies d'Ostatges i Desapareguts, que representa l'entorn de les persones segrestades, ha celebrat l'alliberament de les quatre joves després de 477 dies en captivitat. "Tota una nació ha lluitat per elles i espera ansiosa el desitjat retorn a les famílies", han apuntat en un comunicat. "No ens rendirem ni pararem fins que tots els ostatges tornen a casa sota l'actual acord, fins a l'últim", han afegit. La primera fase de la treva temporal, que serà de 42 dies, només arreplega l'alliberament de 33 de les persones captives.
200 palestins eixiran de presons israelianes
Paral·lelament, la Comissió de Presoners Palestins (PPSMO, per les sigles angleses) ja ha difós una llista de 200 palestins empresonats que Israel posarà en llibertat en la segona fase del bescanvi per a complir amb l'acord amb Hamàs. Del total, 120 estaven condemnats a cadena perpètua, segons els registres de l'ens. D'estos, 81 pertanyien a Hamàs, 23 a la Jihad Islàmica, 13 al moviment secular Fatah, 2 al Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i un darrer al Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina. En la relació difosa figura el palestí més longeu en una presó israeliana: Mohamed Ahmed Abdel Hamid Al Tus, de Betlem, que té 69 anys i està tancat a la presó des del 1985.
En un primer moment, els presos palestins excarcerats pel Servei Penitenciari israelià en compliment de l'acord seran conduïts a les presons d'Ofer (prop de Jerusalem) i Ktziot (al sud de Gaza). Allà els identificaran representants de la Creu Roja i esperaran fins a l'alliberament de les ostatges israelianes compromeses. Després, els conduiran fins a dos punts: una plaça de la localitat cisjordana de Ramal·lah i l'encreuament de Kerem Shalom amb la Franja de Gaza.
La de hui ha sigut la segona jornada d'alliberament d'ostatges israelians i de presos palestins des de l'alto el foc iniciat diumenge passat, quan Hamàs va deixar eixir tres ostatges dones i Israel noranta presos palestins a canvi. Aquell dia, l'intercanvi per part de Hamàs va ocórrer de vesprada, mentre que les autoritats israelianes compliren amb el pactat en la matinada de dilluns.
Vora noranta segrestats continuen a Gaza
Després d'este dissabte, encara quedaran 87 ostatges a Gaza, retinguts des del 7 d'octubre del 2023. Israel estima que almenys 35 estan morts. Com que Hamàs encara no ha aportat un llistat de les persones segrestades vives, es desconeix l'estat de les quatre soldades que eixiran de la Franja hui. El 4 de gener, el grup islamista va difondre un vídeo de Liri Albag amb vida, en el qual la jove detallava que estava a Gaza des de feia 450 dies, encara que esta gravació no estava datada.
De la llista de 33 persones que Hamàs haurà de deixar eixir durant la primera fase de l'alto el foc, tres són dones: Agam Berger, de 21 anys; Shiri Silberman, de 33 anys, i Arbel Yehud, de 29. En novembre del 2023, la Jihad Islàmica va assegurar que Silberman, que va ser segrestada amb el marit i els fills, de 5 i 2 anys, va morir en un atac israelià, però l'exèrcit mai va confirmar esta informació.